Per què es regala el julivert?

El 31 de maig vaig publicar un article sobre el julivert i sobre si es continuava o no donant quan compraves a les peixateries o carnisseries del mercat del Lleó de Girona. Tot venia d’un article de Miquel Fañanàs en què anunciava que alguna parada havia deixat de donar-lo basant-se en un suposat advertiment del Gremi de Peixaters i en una possible llei que en prohibiria la distribució en contacte amb el peix arribat de la costa. Vaig trucar a un amic distribuïdor de peix, que m’ho va negar, i també vaig anar al mercat del Lleó, i a mi, quan hi vaig comprar, me’n van oferir, de julivert. També és veritat que una botiga em va advertir que el tenien amagat i només en donaven a qui els feia una compra, perquè hi havia molt d’espavilat. Vaja, que a l’article deixava clar que no hi havia (encara) cap norma que ho regulés o prohibís i que només alguna parada havia decidit deixar de donar-lo i es justificava en una normativa que no hem sabut trobat enlloc.

El que no esperava va ser l’allau de correus, whatsapps i trucades que vaig rebre sobre el tema. Una amiga escriptora em deia que el julivert mai de la vida s’havia de comprar, que portava mala sort fer-ho. I m’explicava que ella, absolutament racional i gens supersticiosa, en va comprar una vegada i que d’aquell dia se’n vol oblidar per les coses negatives que li van passar. Altra gent insistia que el julivert mai s’ha de comprar. Des del Garraf, el meu amic Andreu Camps em va posar sobre la pista. Si el julivert es dona i regala als mercats i places és perquè, com el coriandre, eren ingredients molts utilitzats en la cuina catalana jueva. I amb l’expulsió ordenada pels catòlics reis Isabel i Ferran, es perseguia qualsevol rastre de presència i existència jueva, inclosa la cuina, i així el julivert va perdre el seu valor comercial i va deixar de ser venut per passar a ser donat sense valor econòmic, no només perquè els jueus no se’n beneficiessin sinó per mostrar menyspreu al seu ús.

Afortunadament el julivert va continuar sent usat en la cuina nostrada i la Cati Morell m’explica que a Mallorca no s’ha deixat de vendre. Però a Girona es regala. Fent cas a diverses veus, vaig arribar a Manuel Forcano, doctor en filologia semítica i escriptor, que en el seu llibre Els jueus catalans, d’Angle Editorial (2014), ho explica. Els jueus van ser expulsats del territori, però s’ho havien de vendre tot i, a més, no es podien emportar els diners. Entre ells hi havia grans mestres del món de la geografia, la gramàtica, la medicina i la càbala. Molt més avançats que la Castella des d’on es va decidir la seva expulsió. Què van fer la majoria de jueus? Doncs es van convertir al cristianisme, però no van deixar de ser i sentir-se jueus. I al llibre explica el perquè a la plaça del mercat ens poden obsequiar amb un manoll de julivert. Forcano explica que el julivert era a la base de moltes amanides àrabs i jueves, i havia quedat estigmatitzat com una herba associada a conversos jueus i musulmans, i que aquests, per mantenir un senyal d’indiferència al julivert, el que feien era obsequiar-lo per mostrar que no li donaven cap valor. I des de llavors el julivert es regala. I que sigui per molts anys, que és ja una tradició nostrada.