Europa: conformisme o reacció

Les eleccions europees del 9 de juny han deixat uns resultats amb diferents lectures. D’una banda, en clau europea, el temut sorpasso de l’extrema dreta s’ha quedat a mitges, atès que els partits que tradicionalment han sigut centrals en el Parlament Europeu ho continuaran sent, ja que populars, socialistes i liberals sumen per sobre dels 361 que marquen la majoria. I l’extrema dreta, tot i que ha pujat substancialment, es queda per sota de les expectatives, però amb clara capacitat d’influir. Per altra part, si analitzem els resultats en clau estatal, observem que als dos estats importants del la UE, França i Alemanya, els vots d’extrema dreta han calat molt fort, fins al punt d’obligar Macron a convocar eleccions legislatives, i a un correctiu important a la coalició governant a Alemanya, ja que han quedat al darrere dels populars i l’extrema dreta. També rellevant el vot ultradretà a Itàlia, tot i que a Polònia i Hongria els partits altrament bel·ligerants amb la UE no han tingut els resultats esperats. Davant aquest escenari la UE s’ha de plantejar com encarar el futur immediat i concretar el marc quinquennal que marcarà el nou govern. Venim d’un pla del 2019, basat en la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat, la digitalització... que va quedar profundament alterat per la incidència de la covid i de la guerra d’Ucraïna. Ja s’apunta que s’haurà d’impulsar l’autonomia estratègica, apostant per una defensa europea, per una indústria capaç de produir els productes que donin resposta a les necessitats bàsiques de les empreses, com produir xips, i de la ciutadania, com productes sanitaris. A més de no descuidar les polítiques per una economia que eviti desigualtats i sigui integradora, i apostar per comunitaritzar les polítiques d’immigració i energia, i sense descuidar els objectius contra el canvi climàtic. I perquè tot això sigui possible, s’hauria d’incrementar el pressupost o apostar per deute comunitari, com es va fer amb els fons Next Generation. Necessitem que els 450 milions d’europeus puguin viure amb dignitat i que les empreses, que sostenen prop del 20% del comerç mundial, tinguin un escenari que els permeti competir amb les altres àrees importants del planeta, com la Xina, ara amb el conflicte dels aranzels pels cotxes elèctrics, i els EUA, veurem qui serà el nou president, i d’altres. No és temps per al conformisme, és temps per a la reacció, per a més Europa, per entendre’ns.