Opinió

Mig segle de la Politècnica

S’hi van matricular sis alumnes i Josep Arnau en va ser el primer director

En la Girona qua­li­fi­cada de grisa i trista de finals del fran­quisme es va ges­tar la que segu­ra­ment és la ins­ti­tució edu­ca­tiva que actu­al­ment té més reper­cussió directa en el tei­xit econòmic de la nos­tra demar­cació, l’Escola Politècnica Supe­rior (EPS), avui inte­grada a la UdG. Ara fa 50 anys s’hi estava aca­bant el pri­mer curs, el del 1973/74, que no havia pogut començar quan tocava sinó al gener. La Girona de fa mig segle era una ciu­tat de mili­tars i cape­llans, deia la des­cripció sim­plista, i és en aquell con­text –m’ho ima­gino en blanc i negre, amb la parada de la Teisa a la plaça de la Inde­pendència (ales­ho­res, de Sant Agustí), un Barri Vell aban­do­nat i encara amb bar­ra­quisme a la perifèria– que la Cam­bra de Comerç, amb el suport d’uns quants empre­sa­ris (cons­tituïts en patro­nat) i sota el parai­gua de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC), va impul­sar uns estu­dis pen­sant a gene­rar una for­nada d’espe­ci­a­lis­tes per a sec­tors indus­tri­als en via de crei­xe­ment. Tot i que el nom ofi­cial de la nova ins­ti­tució va ser Escola d’Engi­nye­ria Tècnica Agrícola (coses del govern espa­nyol), l’únic estudi ofert el pri­mer any va ser d’engi­nye­ria tècnica indus­trial. S’hi van matri­cu­lar només sis alum­nes i el pri­mer direc­tor –i durant molts anys– en va ser Josep Arnau, ales­ho­res coor­di­na­dor pro­vin­cial de for­mació pro­fes­si­o­nal a la demar­cació. He par­lat mol­tes vega­des amb Arnau quan ja s’havia con­ver­tit en un refe­rent dels ense­nya­ments tècnics, i he de dir que pocs pro­fes­sors m’han sem­blat tan entu­si­as­tes com ell. Com molts altres que han repas­sat la història de l’EPS, soc dels que el con­si­de­ren la figura clau en el nai­xe­ment i el desen­vo­lu­pa­ment de la ins­ti­tució.

Per des­comp­tat, no exis­tia l’emblemàtic edi­fici de Mon­ti­livi, obert el 1985, sinó que les aules es van con­di­ci­o­nar a la seu de la Cam­bra de Comerç. Poc després, arran del crei­xe­ment imme­diat de l’escola, les clas­ses es van tras­lla­dar a la Casa de Cul­tura, que ja ales­ho­res era un calaix de sas­tre. L’any 1992 es crea la UdG, i l’EPS s’hi va inte­grar. De sor­tida, la relació va ser com­pli­cada –per dir-ho fina­ment–, però de mica en mica les dues bran­ques es van anar fonent en la uni­ver­si­tat giro­nina que és ara. I que sigui per molts anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia