Coneixements econòmics

Quan ens preparem per a nomenar un president de la Generalitat és bo que ens preguntem quins coneixements té i, especialment, per a mi, quins coneixements econòmics. Sé perfectament que la Generalitat té unes conselleries que tracten els temes d’Hisenda i de Finances. És a dir que d’una forma professional enfronten els problemes econòmics com a bons coneixedors de l’economia. No obstant, el president de la Generalitat crec que ha de tenir un mínim de coneixements econòmics que li permetin entendre altres autoritats i poder-hi parlar.

Fa molts anys, vaig començar a llegir el Financial Times, el millor diari econòmic d’Europa, i vaig quedar esverat perquè no entenia res del que deia la primera pàgina. El problema no era l’anglès que utilitzaven, sinó l’abundància d’acrònims que encapçalaven o es reproduïen en els articles. Si aquestes abreviacions no s’especificaven dins l’article, era difícil entendre el que es deia.

Un president de la Generalitat ha de tenir la capacitat per entendre els temes econòmics. Però, paral·lelament als coneixements econòmics, hi ha el coneixement de les llengües. Un president de la Generalitat ha de saber anglès i parlar-lo amb normalitat sense necessitat d’intèrpret. Recordo el president del govern espanyol José María Aznar, quan es reunia amb les autoritats europees i americanes i les saludava dient “Buenos días” i el traductor traduïa immediatament. Seguidament Aznar deia “Encantado de poder hablar con usted” i l’intèrpret seguia amb un “Glad to meet you”. Amb aquest anglès no es pot anar enlloc, perquè la conversa és molt lenta. L’anglès és l’idioma que dominen i parlen tots els polítics del món, encara que no sigui la llengua del seu país. L’anglès unifica i, si no es pot utilitzar amb facilitat, la conversa no anirà bé.

Un president ha de saber inflació i les conseqüències que pot tenir per a l’economia. Ha de saber què és el producte interior brut o el seu acrònim PIB; ha de saber i parlar i conèixer coses fonamentals com les relacions comercials, el proteccionisme i els aranzels. Desconec els coneixements econòmics que tenen els actuals candidats a la Generalitat, però seria bo que algú en donés una certa explicació. Tothom entén que han de conèixer els problemes polítics, però no queda tan clar si s’adonen de la necessitat que tinguin coneixements econòmics sòlids.

És evident, tal com he dit abans, que els especialistes són o han de ser els qui ocupin en plena responsabilitat les conselleries d’Economia i d’Hisenda. Recordo que en un govern de la Segona República Espanyola, el futur president Lluís Companys va ser nomenat ministre de Marina. Companys sabia tant de Marina com jo. Era absurd el nomenament, conseqüència de les necessitats d’arribar a un acord entre els polítics que formaven una coalició.

Els coneixements econòmics bàsics i també d’anglès són, per tant, exigibles a un president de la Generalitat, per tal que pugui llegir la primera pàgina del Financial Times o que pugui contestar amb una certa naturalitat les preguntes que li puguin fer en un col·loqui o una reunió a Espanya o l’estranger. Cal dir-ho perquè no tothom en té constància i perquè no és una pregunta que es faci prèviament als candidats.