Feminicidis sense aturador
Mai com ara havíem tingut tantes eines per combatre’ls, tantes vies per denunciar-los, tanta conscienciació per fer-hi front, i, malgrat tot, els feminicidis continuen a l’alça a Catalunya. Des de l’any 2012 cap aquí cent quaranta-quatre dones han perdut la vida a mans d’homes i d’ençà del gener nou dones i cinc nens han perdut la vida per les mateixes causes. Malgrat els esforços fets pel conjunt de la societat, ens continuem enfrontant a una violència cronificada, que molt probablement sobrepassa les dades oficials amb escreix perquè moltes situacions no s’arriben ni a denunciar. I que, a més dels assassinats, es manifesta amb un ventall ampli d’agressions físiques i psicològiques infligides pel patriarcat. Tot parteix de comportaments masculins reprovables, basats en una supremacia malaltissa i que identifiquen la feminitat amb la debilitat, el menyspreu o la possessió.
Augmenta el grau de preocupació el fet que una part dels joves estiguin experimentant una regressió cap a posicions masclistes. Segons una enquesta recent d’Òmnium Cultural, els nois d’entre divuit i vint-i-cinc anys tendeixen a allunyar-se dels avenços feministes. Una deriva que té molt a veure amb el mal ús de les xarxes socials i amb la proliferació en aquests canals de missatges simplistes i contraris a la igualtat de les persones. I justament és en aquest calador on la ultradreta emergent pesca nous adeptes. En aquest sentit les enquestes també acrediten una creixent aposta electoral juvenil per aquest tipus de formacions contràries als drets conquerits per les dones. Davant de tot això es fa del tot imprescindible abordar un canvi profund del nostre model social, que no es pot quedar només en la persecució penal dels agressors o dels assassins. Cal incidir de manera molt més decidida en els models productius, en les relacions laborals, en els rols familiars i també en l’accés als mòbils i als continguts d’internet. Implicant tots els gèneres i aïllant, en canvi, les opcions polítiques que pretenen torpedinar-ho amb discursos destinats a propagar la falsa idea que la violència masclista és un invent o que és una exageració.