La ministra inculta

Els can­vis al govern de l'Estat tenen molt poc a veure amb la crisi econòmica, contrària­ment al que ens venen des dels mit­jans de Madrid i des dels cata­lans que van a la roda dels soci­a­lis­tes. El qua­dre final és el d'un exe­cu­tiu molt polític, l'autèntic nucli dur del PSOE, que té un com­po­nent ideològic for­ta­ment cen­tra­lista, per molt que el titu­lar de Coo­pe­ració Ter­ri­to­rial sigui el fins ara pre­si­dent de la Junta d'Anda­lu­sia. Els soci­a­lis­tes volen donar per tan­cat el model d'Espa­nya després de la con­questa del País Basc i res millor per fer-ho que un polític criat política­ment a Madrid que es pre­senti com a andalús. La implan­tació d'aquest model únic com­porta garan­tir els meca­nis­mes de cohesió de l'Estat; un d'ells, la llen­gua. La manera com Zapa­tero entén la rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal de l'Estat i la diver­si­tat lingüística és man­te­nir el Minis­teri de Cul­tura –que un govern real­ment pro­gres­sista hau­ria d'eli­mi­nar i trans­fe­rir-ne els fons a les comu­ni­tats autònomes– i col·locar-hi al cap­da­vant una per­sona que ha donat suport públi­ca­ment al Mani­fi­esto por la len­gua común. Ánge­les González-Sinde, la nova minis­tra, demos­tra la seva incul­tura quan asse­gura que «hi ha auto­no­mies on els nens només saben desen­vo­lu­par-se en la seva llen­gua materna». A banda dels Goya gua­nyats com a guio­nista i rea­lit­za­dora ja en pot anar encar­re­gant un de nou per al paper d'actriu dramàtica. Què pot espe­rar Cata­lu­nya d'aquesta minis­tra? Amb aques­tes idees: res de bo. Caldrà veure, ella que està abo­cada al món del cinema, com encaixa des de la capi­tal la vocació del govern català de pro­moure el català a la pan­ta­lla gran. Quan més ens calien ali­ats des del govern cen­tral ens envien la cava­lle­ria espa­nyo­lista. Així anem...