Una institució decadent
Demà es compleixen deu anys de la proclamació de Felip VI, un esdeveniment forçat per l’abdicació del seu pare, Joan Carles I. El relleu en la dinastia dels Borbons va venir provocat, com és prou sabut, pels escàndols de corrupció que, si bé eren coneguts des de molt temps enrere, van començar a airejar-se en els darrers anys. Durant molt temps, i encara avui, la Corona ha estat protegida pels aparells del règim i els partits espanyols, que s’han negat de forma sistemàtica a obrir comissions d’investigació al Congrés i a depurar qualsevol responsabilitat. La persona del rei, ens ho recorden prou bé, és “inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. La imatge del rei emèrit a Abu Dhabi o les seves visites per anar a regates i casaments constitueixen un veritable escàndol. Per molt que alguns d’entestin a presentar-lo com el salvador de la democràcia, el regnat de Joan Carles I passarà a la història com un període de corrupció sistèmica. Els primers deu anys del seu successor, Felip VI, han estat marcats, a efectes de Catalunya, pel paper del monarca el 3 d’octubre del 2017. Aquell dia no només va ignorar les més de 2 milions de persones que havien anat a votar, sinó que va validar la via repressiva del govern del Partit Popular. El trencament amb la societat catalana ha estat, des d’aleshores, irreversible.
En qualsevol cas, no és un problema de noms. No es tracta de si regna Felip VI o si ho fa Joan Carles I. El problema és la mateixa existència d’una institució, la monarquia, i una dinastia, la borbònica, tan decadents com inacceptables en qualsevol societat democràtica. Una institució i una dinastia que, cal recordar-ho, van ser imposades pel dictador. Fa pocs dies, arran del discurs de benvinguda als nous jutges, Felip VI va proclamar que “són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’Estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” De fet, seria bo que aquesta darrera recomanació se l’apliqués la mateixa institució monàrquica.