Seleccions

Si consulteu en un diccionari el significat del verb seleccionar us dirà que és escollir d’entre un conjunt (de persones o de coses) l’opció més adequada per a un objectiu determinat. És a dir, si faig una selecció trio allò que em convé i desestimo el que no em va bé. La paraula selecció ve del llatí. El prefix se- vol dir separar i el participi lectus vol dir ‘escollit’. Així doncs, quan faig una selecció separo allò que he triat. La vida és una suma d’actes selectius. En fem contínuament. Tot ésser viu construeix la seva existència a base de seleccions. Nosaltres triem o ens trien, depenent del moment i de les circumstàncies. Sense anar més lluny, els nostres joves estudiants de batxillerat han passat una prova aquest mes que, malgrat tenir un nom oficial, tothom la coneix com la selectivitat. Ara bé, si aquests dies pregunteu a un veí de Montjuïc o de Sant Daniel què li recorda el verb seleccionar o algun dels seus derivats, el que li ve al cap és el sistema de recollida selectiva de residus que ha imposat el nostre ajuntament. No tinc espai per explicar-vos com va anar la reunió de veïns de la vall. Hi eren representades una cinquantena de cases. Vam escoltar la tècnica de l’ajuntament respectuosament i, en acabat, la vam martiritzar amb preguntes i queixes. I, malgrat tot, la culpa no és seva. No es discuteix pas el fet de reciclar, sinó el sistema que han implantat per fer-ho. Grinyola en més d’un sentit. I a Montjuïc, no cal dir-ho. El que em té intrigada és què faran amb algú com jo que, de tan seleccionadora, produeix pocs residus. En zones com la vall de Sant Daniel s’ha reciclat –seleccionat– tota la vida. De petits, tornàvem els envasos dels iogurts a la botiga de can Bertran, portàvem les ampolles de cava i els papers a cal Parracaire i ens arribàvem a can Vidal de les gasoses per canviar les ampolles d’aigua amb gas. De l’orgànica, no cal parlar-ne. El pa sec (si és que en sobrava) es mullava i es portava a les gallines de can Poater o de ca la Bel. La resta del menjar servia per femar. En definitiva, reutilitzàvem molt i no gastàvem gaire plàstic. Que ningú no es pensi, doncs, que baixaré pocs dies els cubells per deixadesa meva. Simplement, és una qüestió de cultura familiar. I no pas d’ara. En zones on hi ha hagut o hi ha pagesos s’ha reciclat tota la vida.