(Con)seqüència

Seqüència: ERC s’estavella a les urnes. Pere Aragonès anuncia que no recollirà l’acta. Marta Rovira convoca un congrés extraordinari per al 30 de novembre, quan diu que plegarà. Sergi Sabrià plega. Oriol Junqueras, en canvi, escriu ràpidament una carta —ara es tornen a portar— per avançar que vol repetir al capdavant d’ERC. L’endemà diu que d’acord, que plegarà, després de les eleccions europees. ERC torna a perdre vots. Junqueras deixa la presidència del partit, però demana avals per tornar-hi. Una de freda: els republicans fan president del Parlament Josep Rull. Una de calenta: sainet a Barcelona, amb la federació local obrint el meló de l’ingrés al govern socialista de Jaume Collboni. Roger Torrent, que no és diputat, s’avança i surt a donar per amortitzat Junqueras: “Haurem d’escollir nous lideratges.” I dilluns 300 militants del pes de Joan Puigcercós, Joan Ridao, Ernest Benach, Joan Manuel Tresserras, Ester Capella i Laura Vilagrà signen un manifest per demanar la renovació de la direcció. Junqueras ho té magre. No és caïnisme, és saber llegir la realitat. El pitjor final polític per al vicepresident de la Generalitat del Primer d’Octubre pot ser perdre el torcebraç amb els seus, no saber anar-se’n a temps. Que si no plegues, et pleguin.