Salvem els arxius

Els arxius són els fills pobres de les polítiques cul­tu­rals. I alhora també els més vul­ne­ra­bles. El 9 de juny es va cele­brar el Dia Inter­na­ci­o­nal dels Arxius. Bé, a Cor­nellà de Llo­bre­gat no tenen res a cele­brar des del 2016. Aquell any es va haver de tan­car de pressa i cor­rents l’Arxiu Històric perquè s’hi va detec­tar una infecció micro­bi­ana i fúngica que afec­tava milers de docu­ments. Dos anys després, el govern de l’alcalde Anto­nio Balmón va acti­var el pla de neteja dels fons. Un pla, per dir-ho d’alguna manera, perquè les tas­ques es van assu­mir inter­na­ment i no es va bus­car ajuda de pro­fes­si­o­nals externs. I així és com hem arri­bat al 2024 amb només un 19% del patri­moni docu­men­tal desin­fec­tat. El cen­tre con­ti­nua tan­cat, amb tots els per­ju­di­cis que això està supo­sant tant als inves­ti­ga­dors com a la ciu­ta­da­nia. El Dia Inter­na­ci­o­nal dels Arxius es va fer pública una carta adreçada al con­sis­tori que l’insta a resol­dre aquesta lamen­ta­ble situ­ació una vegada per totes. Encara ara no hi ha data pre­vista per a la reo­ber­tura de l’equi­pa­ment. I el perill que es per­din per sem­pre papers que cus­to­dien la memòria de Cor­nellà és real. El prec l’han sig­nat un cen­te­nar d’enti­tats veïnals, cul­tu­rals, sin­di­cals i edu­ca­ti­ves de la ciu­tat i de la resta del país. Cata­lu­nya té un lle­gat docu­men­tal de pri­mer ordre, però això no sem­bla impor­tar gaire als nos­tres gover­nants.