Adolescència o joventut. Criteris per a l’edat atribuïda?

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la reforma de la llei de l’avortament, que permet interrompre l’embaràs a les joves de 16 i 17 anys sense el consentiment patern, i estableix els hospitals públics com a centres de referència per a aquesta pràctica. Independentment dels qui varen votar a favor o en contra, em sorprèn que parlem de noies de 16 i 17 anys en termes desiguals segons les circumstàncies. Segons la RAE, l’adolescència és l’edat que succeeix a la infància i que transcorre des de la pubertat fins al desenvolupament complet de l’organisme. S’acompanya d’intensos canvis físics, psicològics, emocionals i socials. No són pocs i a més coneguts els efectes psicològics de les persones que busquen un avortament voluntari: ansietat, depressió, suïcidi, estrès posttraumàtic, estat de culpa i frustració, etc. I hem d’afegir-hi les conseqüències pròpies de l’adolescència. Els experts i els qui han votat aquesta reforma de llei, són conscients d’aquestes seqüeles?