Louis Aliot

L’extrema dreta cavalca amb gran força cap a una gran victòria electoral a França. Un dels seus feus més poderosos el trobem a la Catalunya del Nord gràcies a un dels polítics més influents del partit i del moviment, Louis Aliot, l’alcalde de Perpinyà. Tot un personatge. Va ser, fins i tot, parella sentimental de Marine le Pen durant una dècada.

Les idees entre l’una i l’altre van fluir i ho continuen fent amb gran senzillesa. Le Pen parlava fa poc de Carles Puigdemont i de la seva detenció immediata si torna a trepitjar territori francès. Aliot també és un ferotge anticatalanista d’última generació clarament influït per idees de l’extrema dreta espanyola, com el secessionisme lingüístic.

L’alcalde defensa que la llengua que es parla a la ciutat és el “rossellonès”, i ha signat ja un acord d’agermanament amb la ciutat de Palma, manada per Vox i el PP, en què no es fa cap referència a la història cultural i lingüística compartida.

Poc després de conquerir el poder va canviar l’escut de Perpinyà, massa “català” per al seu gust, eliminant la part del lema que hi feia referència. Immediatament la capital del Rosselló va deixar de ser “Perpinyà, la catalana” i va esdevenir “La radiant”, segons ell en referència a “la llum” que la il·lumina. La flama del Canigó és ara, al seu parer, una tradició tan o més francesa que La marsellesa.

Aliot, com el PP i Vox en molts indrets dels Països Catalans, no és només un xenòfob enemic de la dissidència sinó un polític disposat a cremar tots els ponts de Perpinyà i el Rosselló amb el Principat. I la majoria estan fets de palla i fusta. Malauradament ningú, com fa ver el porquet espavilat del conte, en va construir mai cap amb prou totxanes per evitar que el llop, el dia que arribés, se’ns cruspís a tots plegats.

I el llop ja el tenim aquí.