Derivades ocultes d’ERC

El debat que ha esclatat dins ERC té unes derivades que no s’han esmentat. Ni Junqueras ni els altres dirigents –amb manifest públic inclòs– en cap moment han assumit cap responsabilitat sobre allò que ha enfonsat el seu partit i ha reforçat les files del PSOE. Segons els portaveus del partit, es tracta de renovar la direcció. Per “explicar-se millor” diuen que volen Junqueras de candidat, però que no el volen de president del partit... Si mirem com volen el tauler els actuals dirigents d’ERC –no volen repetir les eleccions–, Junqueras no podria ser candidat fins d’aquí a quatre anys. Però no només defenestren temporalment Junqueras, sinó també Puigdemont. Cosa que ja van fer el gener del 2018. I justament ara torna a sortir el bust de Roger Torrent com a candidat a la presidència d’ERC. Una doble guillotinada política amb guants de seda. Si fos així es tractaria d’ una operació de gran envergadura, cosa que explicaria la barroeria amb què van ajornar el recent congrés de Barcelona, i que Pedro Sánchez ensabonés tant ERC per a un pacte estratègic. Però tenen dos problemes. Un, el PSOE hauria de cedir molt més del que està disposat a fer-ho en el “finançament singular”: la recaptació dels impostos. I dos, la militància d’ERC ha de donar el vistiplau a aquesta política d’aliances amb el PSOE, quan saben que és la causa de la seva davallada. D’altra banda, tant ERC –com Junts si fos el cas– han d’explicar ara si donarien suport a un candidat del 155 a canvi del traspàs de la recaptació dels impostos i la implementació d’una política que reverteixi el retrocés galopant del català. Tant una cosa com l’altra seria com confiar que la guilla cuidi el galliner.