El doctor ens ensenya la llengua

El doctor Antoni Beltran i Genescà (Matadepera, 1955) ha viscut a Canet i es considera ganxó d’adopció perquè treballa i viu a Sant Feliu de Guíxols des de fa 35 anys. Llicenciat en medicina per la UAB, va treballar a l’hospital de Sant Pau i durant més de deu anys al Joan XXIII de Reus i com a metge de capçalera a l’Alt Camp, a Puigpelat i a Alió. És metge internista però des de fa molts anys es dedica a l’atenció primària i a la geriatria. Però també des de fa molts anys demana als seus pacients “ensenya’m la llengua”, i així és com va titular el seu llibre sobre Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, les malalties i els remeis. Publicat inicialment i amb molt bona acollida per Editorial Gregal, el va tornar a reeditar, revisat i ampliat, Editorial Gavarres i continua presentant arreu del país la segona edició d’aquesta reedició, que té un pròleg magnífic de Màrius Serra.

Aquest llibre, que és molt entretingut a més de didàctic, recull expressions utilitzades no només a tot el Principat sinó també al País Valencià per definir malalties, molèsties i temes relacionats amb la salut, un lèxic ric però que s’està perdent. El doctor Antoni Beltran ha presentat arreu del país el seu llibre i ho continua fent d’una manera molt entretinguda perquè, a més de ser un recopilador del lèxic, sap presentar-ho de manera molt amena.

Fart d’escoltar com els pacients es queixen de tirons i desgarros, en comptes d’estrebades i carns esqueixades, de nens que s’han fet chichons o els han sortir sarpullits, en comptes de nyanyos o granissades, el doctor va començar a apuntar-se totes les expressions col·loquials que sentia a la seva consulta i va fer recerca per tal de recollir un vocabulari ben nostrat referit a la salut i les malalties que s’està perdent.

El resultat és aquest llibre que ens ensenya la llengua per evitar que el lèxic de salut del català referit a la salut pateixi una terrabastada. Perquè, com explica el doctor, la parla catalana la tenim pioca o a punt d’agafar un cobriment a causa de la influència del castellà. El doctor Beltran és absolutament taxatiu a les presentacions afirmant que tots els catalans tenen dret de ser atesos en la seva llengua, cosa que els col·legis de metges recorden de manera constant però que veiem que no és així a moltes consultes on hi ha metges que no és que no entenguin el català, és que no el volen entendre.

La llengua ens necessita a tots, especialment als qui la parlem i hem d’exigir que ens hi atenguin a casa nostra. Hem de poder explicar al facultatiu que tenim tropells o patim fogots, que ens hem nafrat o estem masegats. Ensenya’m la llengua és un treball exhaustiu de 420 pàgines en capítols dedicats al cor i la sang, a l’aparell respiratori o digestiu, a parlar del menjar i del beures, dels sentits, de la pell i els òrgans sexuals, de remeis i tractaments, del pas del temps, de la salut i la mort. Un llibre darrere el qual hi ha un treball de molts anys i que recull expressions de poble i de ciutat, d’àvies i avis que es comunicaven d’una manera franca amb els seus metges. Un llenguatge que s’està perdent, cosa que fa que al doctor Beltran, només de pensar-hi, “li vinguin rimbomboris”.