Institut Olivar Gran de Figueres

Només queda una setmana d’institut, les classes ja són més relaxades... i el teu fill et diu que no vol tornar hi! Carai, què passa? Ens confessa que hi ha un grup de cinc o sis que el volen pegar. Ens posem en contacte amb la direcció. Comença el deliri! Primer contacte: la coordinadora. No deixa acabar d’explicar i retreu que això s’havia d’avisar abans (han passat 24 hores des de la notícia). Segon contacte: la tutora. Primer diu que sempre està alerta. Quan li dic que tenim constància d’altres conflictes i que ella no reacciona ni quan la ridiculitzen, diu que ella no pot fer més, que té les mans lligades. Tercer contacte: el director. Amb rialla nerviosa ens cita a una reunió. Hi anem. Ens reben la coordinadora i la cap d’estudis. Ni rastre del director ni de la tutora. El meu fill els exposa els fets. “Gràcies per avisar i esperem que tingueu un bon estiu.” I prou. Li diuen que acabi el curs i vagi al vermut de final de curs (quines ganes, prendre refrigeri amb els que t’amenacen!). S’obre la porta i apareix el director: “Em sap greu”, diu. Veiem que hem perdut el temps. Sorpresos i atònits, decidim escriure aquestes línies.