Opinió

El voraviu

Inicien amistat perillosa

PP i PSOE ens obligaran a dir-los cada dia que ens agrada la fruita

Rick Blaine (Humph­rey Bogart) tanca Casa­blanca (1942), de Mic­hael Cur­tiz, amb una celebèrrima reflexió al capità Renault (Claude Rains). “Louis, crec que aquest serà el començament d’una bonica amis­tat.” Dimarts, a Brus­sel·les, després del pacte per a la reforma i reno­vació del CGPJ, el popu­lar Este­ban González Pons va para­fra­se­jar Rick en les decla­ra­ci­ons a la premsa. No la va qua­li­fi­car de bonica ni de res, però va asse­gu­rar que els dos anys de nego­ci­a­ci­ons amb Bolaños havien mar­cat “l’inici d’una amis­tat”. El minis­tre Bolaños el va acom­bo­iar. “Les cri­sis mes greus es poden resol­dre amb la nego­ci­ació.” Agafa’t fort, Pau­leta, diria l’àvia Neus! No sabem si real­ment l’amis­tat de Rick i el capità Renault va ser bonica. Ni sabem si va arri­bar a algun lloc o va que­dar en els fogots d’aque­lla nit a l’aero­port després de faci­li­tar la fugida a l’esti­mada Ilsa Lund (Ingrid Berg­man) i al seu marit Vic­tor Lazslo (Paul Hen­reid), per­se­guit pels nazis. Cal­ceu-vos, però, d’aquesta amis­tat PP - PSOE de la qual fins ara no s’ama­ga­ven els ger­ros xine­sos i algun franc­ti­ra­dor dels dos par­tits, però que comença ja a fer sali­vera als càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals. Quan aca­bin de deci­dir que ja no cal atu­rar la dreta, que cal nego­ciar-hi, i que ho poden fer amb la consciència tran­quil·la perquè hi ha dues dre­tes mes enllà del PP, uns i altres ens obli­ga­ran, dia sí i dia també, a dir-los ben alt i ben fort que ens agrada la fruita. Fins que mar­xem!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.