Necessitat d’una planificació global

Quan parlem de la massificació del trànsit a Barcelona, no solament cal referir-nos al Barcelonès sinó, per extensió, a tot el que és l’àrea metropolitana, la real, i de la qual forma part el Maresme, el Vallès, el Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf. Per posar solució a la densitat del trànsit del cap i casal cal, primerament, abordar-ho de forma global, atès que per manca d’una planificació ferroviària de tot el que és l’extraradi barceloní, és molta la gent que a causa dels seus desplaçaments laborals es veu obligada a servir-se del seu propi cotxe perquè el transport públic no és prou eficient per abastar les necessitats habituals. Deu fer una vintena d’anys ja es parlava d’una nova línia ferroviària, l’orbital, que a través de les comarques mencionades, i amb inici a Mataró per acabar a Vilanova i la Geltrú, faria un recorregut exterior i així comunicar-les directament entre si sense haver de creuar Barcelona. Han passat els anys i el més calent és a l’aigüera. El cas és que els de fora ciutat continuen veient més còmode anar a treballar o fer gestions al cap i casal amb el propi cotxe que no pas amb el transport públic. I més encara perquè, a l’inrevés, els residents barcelonins en molts casos s’hi veuen obligats perquè els autobusos i trens queden lluny dels polígons industrials on tenen la feina. D’altra banda, també cal preguntar-nos en quina situació es troba el tan debatut corredor ferroviari mediterrani, el que precisament ens havia de deslliurar de l’excés de camionatge per l’AP-7 i que tants problemes comporta a causa d’incidències diverses i accidents. Polítics, sisplau, poseu-vos les piles!