La cosa sí que fa el nom

Aryeh Neier, un jueu-alemany nacionalitzat nord-americà, és un dels fundadors de Human Rights Watch, la qual és molt cautelosa a l’hora de fer servir la paraula genocidi (un mot encunyat el 1944 per un jueu provinent de l’actual ciutat ucraïnesa de Lviv; l’altre concepte que va formar la base de la jurisdicció internacional –crims contra la humanitat– va ser encunyat el mateix any per un altre jurista jueu, també provinent de Lviv). Neier explica que des que es va fundar, el 1978, HRW només ha qualificat de genocidi la matança dels kurds a mans de Saddam Hussein i la massacre dels tutsis a Ruanda. Al segle XXI ha aplicat aquest terme a la persecució dels rohingya a Myanmar. Al principi de la guerra de Gaza, Neier no tenia cap dubte que el bombardeig de milers de civils era un crim contra la humanitat (és a dir, reconegut com a castigable pel TPI de l’Haia) però no creia pas que l’objectiu del govern israelià fos cometre un genocidi, sinó defensar-se, per bé que d’una manera desmesurada, de Hamàs. Ara Neier ha canviat d’opinió, a causa de la decisió de les autoritats israelianes de bloquejar el subministrament d’aigua, menjar, llum, combustible i ajut humanitari a Gaza i de destruir milers de granges, amb el resultat que molts gazians estan passant fam (els militants de Hamàs, per cert, no). Segons Neier i HRW això ja és un genocidi en tota regla. A Ucraïna, d’altra banda, malgrat la matança sistemàtica de civils i la destrucció de la infraestructura energètica, HRW no parla de cap genocidi, potser perquè les autoritats ucraïneses fan tots els possibles per protegir la població civil (al contrari de Hamàs, que ha prohibit que els seus civils s’aixopluguin als túnels que ha construït). Ara bé, en tots dos casos –i n’hi ha més– és d’esperar que els responsables de tantes atrocitats seran jutjats com cal o bé convertits en pàries internacionals. Com a mínim.