Periodistes assassinats

Ja són més de 100, o gairebé 150, segons les fonts, els periodistes i treballadors de mitjans de comunicació que apareixen entre les 38.000 morts causades pel genocidi que Israel està perpetrant contra la població palestina de Gaza des de l’octubre passat. La majoria de les víctimes d’aquest malson ignominiós són persones anònimes per a nosaltres, però el fet de saber que uns quants d’ells es dedicaven a la teva mateixa professió afegeix un plus de ràbia, perquè és més fàcil posar-se a la seva pell. No és que els periodistes siguin ni millors ni pitjors que la resta dels civils massacrats en la venjança israeliana. El que passa i ha passat a Gaza és una tragèdia de tal magnitud que no es poden fer categories. Ara bé, no s’ha d’oblidar que la tasca dels periodistes i informadors locals és fonamental perquè els afortunats que no estem allà puguem conèixer la realitat que s’hi viu a través d’imatges, vídeos i textos. Des de la comoditat d’un teclat conegut és inevitable sentir càrrec de consciència, imaginant com de complicat deu ser fer la feina sota les bombes i la repressió, patint no només per la teva seguretat sinó també per la dels teus familiars, amics i coneguts. Els tres primers mesos de la guerra van ser els més mortífers per als reporters, fotògrafs i operadors de càmera. La gran majoria de les víctimes, segons els informes de Reporters Sense Fronteres, es van produir entre el 7 d’octubre i el 31 de desembre. Durant aquest període, una mitjana de gairebé un periodista al dia va ser assassinat. Un total de 26 periodistes en 24 dies a l’octubre, 28 periodistes al novembre i 26 periodistes al desembre. L’organització recorda que en aquests mesos els periodistes no van trobar cap espai segur: els van matar a les seves oficines, als carrers, a les seves cases, als camps de refugiats, fora dels hospitals i als seus cotxes. També n’hi ha de desapareguts després de ser detinguts per soldats israelians. Els que queden són els ulls i les orelles que deixen constància i testimoni de l’horror, jugant-se la vida i sense que ningú els protegeixi.