El llogater i els voltors

En Marc està en xoc. Assisteix a una assemblea del Sindicat de Llogateres. Tant és la ciutat. Direm que és una zona tensada –què poques no ho deuen ser. Ve amb el contracte de lloguer a la mà. Resulta que paga 915 euros, trinco-trinco, cada mes. Ha mirat l’índex de preus del lloguer i resulta que el preu que pertocaria pagar seria d’entre 500 i 700, sent 700 el màxim. Se’l miren i l’encoratgen. No hi ha per on agafar-ho. Es pot lluitar –qui diu que no?–, però és així de salvatge. La llei crea un índex però no val per al seu contracte, anterior a la llei. La llei no obliga a abaixar preus. Deu ser l’únic cas en què el client –el llogater– mai té la raó.

Després de tant discutir i tanta espera, els polítics han ofert als ciutadans una llei aigualida, gairebé cosmètica. Un bon exemple són els lloguers temporals i el lloguer d’habitacions. Han quedat fora de la regulació –les entitats s’hi deixen l’ànima per canviar-ho. Ara, a qualsevol portal en lloc d’habitatges per a ús habitual et trobes que gairebé tota l’oferta és temporal i, com que no la regula la llei d’arrendaments urbans, fan el que volen. Igual passa amb les habitacions, que ni tan sols es fa contracte. Aquesta escletxa és aprofitada pels rendistes al màxim. Imaginin un cadàver –llogater– i una caterva de voltors –per exemple, fons d’inversió–, escurant els ossos; no deixaran ni el moll. Faran un rot i una cigarreta. El crani, de cendrer. Aquests llogaters no són vulnerables, els fa vulnerables el sistema. No se sap què fa més vergonya, qui especula o els polítics que dia sí i dia també ho permeten.