Crist a Cadaqués

Aquest any es compleixen 60 anys de l’estrena de la pel·lícula Il Vangelo secondo Matteo (L’Evangeli segons sant Mateu), del director italià Pier Paolo Pasolini. El cineasta, un ateu declarat, va fer un retrat de la vida de Jesús des del naixement fins a la mort, tot prenent com a base del guió un dels evangelis.

Pasolini va voler retratar Jesús com el defensor dels pobres i amb aquesta idea va rodar el llargmetratge al sud d’Itàlia, en zones deprimides. La ciutat de Matera va fer de Jerusalem i un poble d’Apúlia va fer de Betlem, una localitat on, segons el director, fins fa no gaire la gent encara vivia en coves. Els actors van ser tots aficionats, molts d’ells de la mateixa zona del rodatge. La mare del director va actuar com a Mare de Déu.

Per encarnar Jesús, Pasolini va escollir un jove estudiant de 19 anys nascut a Barcelona, Enrique Irazoqui. S’havien conegut perquè Irazoqui, militant d’un sindicat d’estudiants (òbviament il·legal en plena època franquista), havia anat a veure’l per demanar-li suport polític i econòmic per a la seva organització. En veure’l, el cineasta va exclamar: “Ho trovato Gesù! Gesù è a casa mia!” I tot seguit li va demanar que interpretés aquest paper en la pel·lícula que estava a punt de rodar. Irazoqui al principi s’hi va resistir, perquè no tenia vocació d’actor i menys d’interpretar un paper bíblic, però finalment va acceptar. Pasolini feia dos anys que buscava el seu Crist i finalment el va trobar.

L’elecció del jove català per Pasolini va ser influïda, sens dubte, per la imatge que tenim de Jesús a partir de la iconografia que ens han proporcionat tants pintors al llarg dels segles: Leonardo, El Greco, Rembrandt, Memling i Caravaggio van pintar un Jesús prim, amb barba, cabell llarg i llis. Irazoqui encaixava perfectament en aquesta imatge.

La pel·lícula va causar controvèrsia, com era habitual amb Pasolini. El diari L’Unità va publicar: “El nostre cineasta ha compost la més bella pel·lícula sobre Crist que s’ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.” El diari oficial del Vaticà, L’Osservatore Romano, no va ser tan condescendent amb un ateu: “Fidel al text, però no a la inspiració de l’Evangeli.”

Irazoqui es va dedicar la resta de la seva vida a fer d’economista, de professor de literatura, d’escaquista, i en algunes ocasions va tornar a fer d’actor. Va morir l’any 2020, havent viscut les darreres dues dècades de la seva vida a Cadaqués, on es va retirar.

Aquest any 2024 també es compleixen deu anys de la fundació del partit polític Podem per part de Pablo Iglesias i altres politòlegs. Irazoqui hi va militar alguns anys. El que una vegada va fer de Crist, el defensor dels humils, es va fer seguidor d’un altre líder que també propugnava idees revolucionàries i que, amb la seva cabellera llisa, el podríem incorporar perfectament a la iconografia cristològica. El missatge de Jesús fa 2.000 anys va triomfar per atractiu i novedós: amor al proïsme i missatge contundent contra la riquesa. En una societat esclavista i classista com la del moment, va significar una mena de socialisme avant la lettre. Òbviament, l’Església Catòlica va subvertir aquest missatge, com tots sabem, però el fet és que el que va fundar Crist, després de vint segles, encara existeix i compta amb milions de seguidors. El que va fundar Pablo Iglesias fa deu anys, en canvi, fa tota la pinta que es troba a les acaballes i que tindrà un vol gallinaci. És clar que, en religió i en política, sempre és difícil fer vaticinis.