Festivals o manca d’imaginació

Aquest mes de juliol es dona el tret de sortida a molts dels festivals de música que, com una allau, omplen les comarques gironines. No hi ha estiu que de sota les pedres no neixi un nou festival, talment com si aquesta fos la fórmula màgica innovadora de fer negoci o d’atreure visitants als diferents municipis gironins. Molt sovint em pregunto si hi ha prou gent per omplir tanta oferta i tantes actuacions, sovint dels mateixos grups i formacions. I no hem d’oblidar que, a més, a aquest calendari farcit de festivals cal afegir-hi les mil i una propostes de les festes majors. Quan algú crea una proposta nova, tendim a repetir-la fins a l’infinit i un exemple d’això són els mateixos festivals de música, les fires medievals o de qualsevol cosa, els mercats de Nadal o d’estiu –d’aquests darrers en diem market, que sembla que fa més atractiu!–, les barraques o més recentment les concentracions de food trucks sobre una temàtica gastronòmica concreta. I no ho fem una sola vegada, no, sinó que ho multipliquem fins que allò acaba desapareixent o només acaben subsistint els que realment ofereixen quelcom interessant i de debò valen la pena. No sé si hi ha prou dies al juliol i a l’agost –ni prou diners per comprar entrades– per assistir ni a la meitat de l’agenda plantejada. D’alguna manera és com si tinguéssim la necessitat de no deixar buit cap dia de l’estiu i, sincerament, comença a neguitejar una mica saber que miris on miris i vagis on vagis trobaràs un escenari amb els mateixos artistes i grups de sempre i, al seu voltant, propostes per picar, menjar o beure. Fins i tot els grans cuiners s’han apuntat al model, com és el cas de Paco Pérez, Nandu Jubany, Ca l’Enric, Sergio i Javier Torres i Fina Puigdevall, que ofereixen els seus tastets associats a aquests festivals. I no sembla pas que de moment aquesta fórmula tingui aturador. Fins que algú s’adoni que això és com el que passa amb els comerços: quan a cada cantonada obres una fleca cafeteria, algú ha d’acabar tancant perquè no som tants per menjar tant de pa o de croissants. O, quan una ciutat com Girona la converteixes en un centre comercial de la bicicleta, ja veus que l’acabaràs matant. En fi, ànims i molta sort! Tant per triar l’actuació adequada com per sobreviure a aquesta febre estiuenca.