El català, sense renúncies
La Plataforma per la Llengua ha fet públic el darrer ‘InformeCat’, que elabora des de fa 13 anys i que ofereix una panoràmica de la salut del català. El resultat posa de nou en evidència l’estat d’emergència del català, un fet conegut i constatable, però el més greu és que no hi ha cap indici que la situació crítica de la llengua doni algun símptoma que la situació s’està revertint. L’única dada esperançadora que posa de manifest la Plataforma és que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença. I remarca que vuit de cada 10 catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país. Sense un sentiment de pertinença és evident que el futur de la llengua estaria del tot perdut. Com aconseguir que aquest sentiment s’estengui i s’entengui entre tots els catalans, els que utilitzen habitualment el català i els que no, és la clau d’una recepta que fa massa anys que no troba la fórmula per aconseguir allò imprescindible, que és la normalització de la llengua.
La clau és no renunciar-hi. Ni la pressió lingüística del castellà (amb l’ajut sovint dels tribunals), ni la pressió demogràfica, ni l’anomenada globalització han de conformar-nos amb un diagnòstic que ens porti al pessimisme i a la renúncia. Cal el compromís personal, a usar i reivindicar la llengua, però també l’oficial i el de les administracions. Començant pels representants polítics compromesos amb la llengua, que han de normalitzar i reivindicar l’ús del català en les seves compareixences, evitant la dualitat lingüística. Perquè cal normalitzar la llengua del país i demostrar que és un element identificador d’una comunitat, una llengua normal, i no una llengua vinculada a una determinada ideologia com s’ha volgut fer creure des de determinats partits i àmbits socials. Perquè encara som lluny dels llindars mínims de normalitat. El reconeixement del català a Europa seria un pas important, però els europeus ho entendrien millor si l’Estat espanyol fes el mateix reconeixement dins el Regne d’Espanya fent oficials totes les llengües anomenades territorials.