No pot fer més mandra

He per­dut el compte de les per­so­nes que em miren amb cara de “aquesta dona s’ha begut l’ente­ni­ment” quan els explico que he arri­bat als cin­quanta i estic fent molt poca cosa, o abso­lu­ta­ment res, per gua­nyar massa mus­cu­lar i toni­fi­cació –con­cep­tes que he après a còpia de sen­tir-los i que no sé ben bé què sig­ni­fi­quen–. Es veu que quan fas sonar la cam­pana del mig segle de vida, has de tenir molta cura del teu estat físic, sobre­tot si no vols sem­blar una pansa en qua­tre dies. Jo no és que vul­gui mutar cap a un raïm sec, només fal­ta­ria, però és que no m’ima­gino llui­tant con­tra una màquina, ni con­tra la meva man­dra, per aixe­car una barra que pesa mig quilo més que l’ante­rior. Tam­poc no tinc cap interès a esforçar-me fins a allar­gar de tres a qua­tre sèries el tre­ball d’abdo­mi­nals perquè sé que a la pri­mera (abdo­mi­nal, no sèrie) ja em farà mal l’esquena. Tot i això, con­fesso que la pressió que rebo de les per­so­nes de la meva edat que no havien fet esport en sa vida però ara són els fans números u dels gim­na­sos, m’ha des­per­tat un cert interès en el tema. He pen­sat que a les màqui­nes pures i dures serà difícil que algú m’hi trobi, però que en una classe diri­gida hi podria encai­xar. He bus­cat infor­mació i resulta que on anti­ga­ment tro­ba­ves els hora­ris de la sessió d’aeròbic ara pots triar entre opci­ons com ara box, body pant, hiit boot­camp, cul 10, jam box, HBX Boxing i infi­ni­tat de pro­pos­tes més. El cas és que ara visc amb la por d’apun­tar-me a una classe diri­gida i aca­bar en un camp de con­cen­tració. I no par­lem ja de la inversió en roba que has de fer si vols anar a l’última, que pel que veig els xan­dalls han que­dat rele­gats a espais on abans havies d’anar d’eti­queta. El món al revés. Així que de moment hi rumiaré una mica més i optaré per cami­nar i ballar sem­pre que pugui, que la mus­cu­la­tura se’n res­sen­tirà però jo seré més feliç.