Esmorzar de forquilla

Encen­dre el foc de bon matí. D’entre els fogons il·lus­tres, la Paquita i la Lolita de l’Hispània de Cal­de­tes sem­pre deien que tots els seus gui­sats que reque­rei­xen hores ja es començaven a coure a punta de dia.

Ara que el Canet Rock ha fet deu anys, la temp­tació de veure sor­tir el sol, com hi passa cada any, és forta per al públic més jove, i no tan jove. De fet a Canet Lluís Llach, fla­mant pre­si­dent de l’ANC, hi va can­tar fins ben tard i devia aga­far el pri­mer vol cap a Bèlgica, per assis­tir a la cimera dels agents inde­pen­den­tis­tes per veure com se superen els entre­bancs que troba la llei d’amnis­tia i per com s’hi pot fer front de manera coor­di­nada.

La màxima de Pep Guar­di­ola sobre això de lle­var-se, d’aixe­car-se ben d’hora fa que els dies tin­guin més recor­re­gut apro­fi­ta­ble que no pas si la man­dra ens manté al llit. I a més en aquest hàbit mati­ner molt asso­ciat a les acti­vi­tats i fei­nes més físiques, ja sigui tre­ba­llar al camp, a la mar, o a l’obra com fan els pale­tes, tre­ba­llar en con­tacte amb l’aire i el car­rer, ha aga­fat volada gas­tronòmica l’esmor­zar de for­qui­lla i gani­vet. La volada és tan gran, que les colles d’amics tenen cir­cuits per fer des­co­ber­tes i esta­bli­ments favo­rits.

El cas de l’Hispània és a banda, perquè aquells gui­sats de cocció lenta estan fets per arri­bar a taula al mig­dia, tot i que durant un temps també s’hi podia esmor­zar. Però és clar que par­lem de tenir a l’abast del pala­dar des de fetge amb ceba, o peus de porc, a trui­tes de tota mena, carn d’olla, boti­far­res i llan­go­nis­ses, ous fer­rats, sèpia ofe­gada, el reper­tori, de fet, és el mateix que ens tro­ba­rem a molts llocs per dinar. Com­pas­sar àpats i acti­vi­tat, i llum solar, ha estat sem­pre el gran inter­ro­gant. Què fa que a d’altres soci­e­tats euro­pees els hàbits i les for­qui­lles i culle­res siguin tan dife­rents dels nos­tres, que són més tar­dans? Va ser el fran­quisme qui ens va can­viar, ja no només el fus horari, sinó també aquest ús tan poc raci­o­nal del temps? Pot­ser a base d’esmor­zars aca­ba­rem recu­pe­rant el sen­deri.