Campus de Salut, perills i reptes

Després d’anys en què es va sembrar confusió defensant interessos legítims però excessivament localistes, semblava que hi havia un acord entre les principals forces polítiques gironines perquè el nou Campus de Salut, el que hem vingut a anomenar periodísticament “el nou Trueta” però que és molt més que això, fos una realitat. Una realitat que no tindrem el 2030, però sí abans de deu anys. Salt, el municipi que donarà cabuda a la major part del campus, davant de l’hospital Santa Caterina, té els deures pràcticament fets des d’un punt de vista urbanístic, i des del govern català s’han posat, almenys teòricament, els primers 25 milions per tal d’encarregar el gran projecte. Estem parlant d’un pressupost que supera els 400 milions d’euros, que seran més, i estem parlant d’una de les obres públiques més importants que es faran a les comarques gironines i que ha de garantir el bon funcionament sanitari fins al tombar d’aquest segle. Poca broma. Per això em va estranyar l’abstenció del grup socialista a l’Ajuntament de Girona en el ple en què s’aprovaven modificacions per tal de poder encarrilar la part que li toca a la ciutat en allò que fa referència a l’urbanisme.

No entraré en els temes urbanístics, que són prou complexos, però que han de tenir solucions. Sí que crec que és el moment d’anar a l’una, de deixar el càlcul partidista per aconseguir que la gran obra pública de les properes dècades sigui allò que ha de ser. Per tant caldran, també, grans dosis de sentit comú. Escric sobre això perquè estic preocupat. He parlat des de fa anys del tema amb gent del sector sanitari que hi toca, i molt. Van ser els doctors Rafel Masià i Carles Clemente Andrés els primers que em van alertar de la importància del Campus de Salut i de la necessitat de no rebaixar expectatives. El nou hospital resultant donarà assistència a més de 800.000 persones, moltes més que els hospitals de referència barcelonins, com la Vall d’Hebron i Can Ruti. Tan important és que hi hagi consens com que no es trenqui. Ara mateix el nou Trueta és la primera gran obra en la llista del Departament de Salut, però no perdem de vista el monstre que serà el nou hospital Clínic. Si aquest projecte passa al davant, haurem begut oli.

Cal un Campus de Salut i cal que sigui d’alta complexitat, de nivell 6. És a dir, que excepte algunes operacions i tractaments molt específics, s’hi ha de poder fer tot sense haver d’anar a Barcelona. I això és una demanda clara que no es pot posar en risc, perquè el nou campus ha de ser molt més que un centre assistencial, que ho ha de ser. Ha de ser també un referent en recerca, en docència i en innovació. I no s’ha de pensar en demà passat, sinó en les properes dècades. Cal pensar en com serà la medicina en els propers anys i fer un Campus de Salut per al futur i no per al present. Si s’obre la caixa dels trons, estarem fent el burro i des de Barcelona se n’aprofitaran. El nou Campus de Salut és un repte amb moltes oportunitats, però també hi ha risc de no entesa per temes espuris que es pot aprofitar per dilatar una obra necessària i que ha de canviar, per bé, Salt i uns barris de Girona.