El terrorisme decau

La causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme con­ti­nua set anys després, però cada cop és més prima, més qui­xo­tesca i més enfo­cada en la figura icònica del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l’exili, Car­les Puig­de­mont. L’arxi­va­ment pro­vi­si­o­nal del cas Tsu­nami Democràtic a l’Audi­en­cia Naci­o­nal i també al Tri­bu­nal Suprem, i de l’acu­sació de ter­ro­risme con­tra Puig­de­mont, Rovira, Wagens­berg i nou acu­sats més és l’últim llençol que ha per­dut la repressió del ‘deep state’ con­tra els qui han qüesti­o­nat la uni­tat d’Espa­nya. Una victòria que arriba més per la con­tumàcia i falta de rigor del jutge ins­truc­tor (García-Cas­tellón), que per haver pogut des­men­tir el fons deli­rant de la qüestió, però que no es pot des­mar­car de la llei d’amnis­tia i el nou con­text legal que ha gene­rat, de la mateixa incon­sistència del cas i de l’amenaça de l’esmena euro­pea. En tot cas, és una notícia magnífica i molt relle­vant per a tots els afec­tats, com ho demos­tra el fet que Marta Rovira pro­jecti posar fi al seu exili de sis anys a Suïssa a finals d’aquesta set­mana, arran de l’arxi­va­ment. I també ho és per al movi­ment inde­pen­den­tista català, perquè eli­mina una acu­sació falsa i injusta per a un procés polític que en tot moment s’ha basat en la democràcia, la llei i la mobi­lit­zació pacífica.

Més enllà de la satis­facció perquè, d’una manera o una altra, s’hagi aca­bat fent justícia en aquest rocam­bo­lesc epi­sodi judi­cial, exis­teix també la plena cons­ta­tació que la par­tida de la repressió no està aca­bada, ni de bon tros. La rebel·lió d’una part de la judi­ca­tura con­tra l’amnis­tia als supo­sats delic­tes come­sos en el con­text del procés sobi­ra­nista està en marxa i con­ti­nua fent pas­sos en la fugida enda­vant d’aquest reducte con­tra el cor­rent que marca la Cons­ti­tució i l’estat de dret i la democràcia. El Tri­bu­nal Suprem ha per­dut ara la carta del ter­ro­risme, però aposta fort a la de la mal­ver­sació, i encara es guarda dins la punyeta el comodí de l’alta traïció, després que jus­ta­ment ahir, curi­o­sa­ment ahir, va arri­bar a les seves mans el cas Vol­hov (la trama russa), enviat amb opor­tuna diligència des d’un altre des­patx de l’ano­me­nada ‘justícia patriòtica’’, el del jutge Javier Aguirre, amb Puig­de­mont de nou a la diana, jun­ta­ment amb Artur Mas i onze per­so­nes més. Una altra jugada dan­tesca per a uns jut­ges ence­gats en el seu cop judi­cial.