El voraviu
ERC ho vol tornar a fer?
Raquel Sans i Marta Rovira diuen que sí, que s’entenen bé amb el PSC
A l’àvia Neus li havia sentit dir moltes vegades que cadascú es penja amb la corda que vol. En una versió menys dramàtica de l’exercici de les llibertats personals, també deia que a casa seva cadascú baixa les escales com vol. El cap de setmana passat La Vanguardia va avançar que les negociacions d’ERC per la investidura d’Illa anaven per bon camí. Raquel Sans i Marta Rovira han confirmat el bon rotllo que es porten, sense concretar més. Joan Tardà està convençut que s’ha d’investir. Qualsevol altra opció és “infantilisme polític”. Ja veurem què diran les bases, si hi ha una consulta real, a la nova fase de la gran estratègia. Un cop investit Illa, els socialistes manaran al govern de l’Estat, al de la Generalitat, al de la ciutat de Barcelona i al de la Diputació de Barcelona. Totes les grans plataformes de poder institucional seran a les mateixes mans unionistes i monàrquiques gràcies als independentistes i republicans. Diuen que ho han de fer perquè en la repetició electoral hi deixarien algun diputat més dels vint que els han quedat. És possible. No ho sé. Però si ho torna a fer, i els socialistes acumulen tot el poder, ERC haurà baixat les escales com haurà volgut i s’haurà penjat amb la mateixa corda que s’ha penjat les darreres tres conteses electorals. Si ERC ho torna a fer potser ho perdrà tot, en lloc d’uns diputats. Unió era un partit amb tanta història com ells (fundats el 1931). Ja no hi és. La gana d’alguns dirigents mata.