Una diatriba i alguna mentida

Tom Walker és un còmic anglès que té un alter ego fictici que es diu Jonathan Pie, un comentarista polític els reportatges del qual no són sinó unes diatribes fabulosament grolleres. Un clip recent que ha gravat sobre el partit conservador ha tingut un èxit aclaparador: 4 milions de visites durant les primeres 24 hores. No només perquè Pie flastoma tant, sinó perquè els fets que explica són rigorosament certs: que al llarg de 14 anys, el règim conservador ha tingut 5 primers ministres; 7 ministres d’Economia; 8 ministres d’Afers Estrangers; 13 ministres de Cultura (“una de les quals era tan estúpida que pensava que el Channel 4 era una marca de perfum”); 8 ministres d’Interior; 16 ministres d’Habitatge (“cosa que explica per què al RU és més difícil trobar allotjament que a qualsevol altre país del món desenvolupat”); i a més a més el país té “la pitjor balança comercial des que hi ha hagut registres” (a causa del Brexit). En fi, no és cap miracle que els laboristes guanyessin les eleccions amb una victòria abassegadora. Ara bé, el seu líder, Keir Starmer –tal com m’assegura un amic que treballava durant anys per al Partit Laborista– té fama de ser estratègicament deshonest (per exemple, va donar suport total al laborista d’esquerres Jeremy Corbyn quan aquest era molt popular i quan no, el va fer fora del partit). Doncs, després d’haver passat la campanya electoral dient que mai no s’acostaria el RU a la UE –per no perdre segons quins vots– fa ben poc va enviar el flamant ministre d’Afers Estrangers cap a la UE per acostar-s’hi. Per als conservadors i molta gent a la dreta (Nigel Farage i un sector important del Tribunal Suprem, etc.) això és una traïció. Però mentre Farage ho diu en veu ben alta (com a diputat, hi té tot el dret) els jutges no diuen ni piu, que és el que els pertoca com a càrrecs no elegits. Oi, García-Castellón? Oi, Marchena Gómez?