Deixadesa i exclusió?

No sé què és més estrany, pitjor o inimaginable. Ho és que el president d’un partit sigui un deixat fins a l’extrem que durant sis anys no vagi a les reunions dels capgrossos? O ho és que els capgrossos d’un partit excloguin durant sis anys de les seves reunions el president? Si això es dona en una situació de repressió política, policial i judicial amb dirigents a la presó i dirigents a l’exili durant bona part d’aquests sis anys, és que estem tronats. Si, a més, durant aquests sis anys l’aparell de propaganda del partit (no sabem en mans de qui) no para de donar-se importància de la unitat i la fortalesa interna per fer sang o contraposar-la a la divisió de la competència, és que a més de tronats hi ha algun liret. Si tot això ho acabem sabent al cap del temps per boca dels mateixos protagonistes, que aprofiten els revessos electorals per llançar-se els plats pel cap i dir-se el nom del porc, en perspectiva del congrés i la renovació que han de fer d’aquí a quatre mesos, és que, a més de tronats i algun liret, hi ha qui ha perdut el senderi. Atureu aquesta bogeria, nois i noies d’ERC! Aquesta bogeria mariana a què us heu llançat porta a l’autodestrucció. Potser alguns penseu que us ho podeu permetre, però el país no, no s’ho pot permetre. Necessitàvem que Artur Mas portés el centredreta cap a l’independentisme, com necessitem que ERC hi mantingui un centre esquerra potent. Poseu-vos-ho al cap, o prendrem mal tots plegats.