Veïns poderosos

Aquesta set­mana les màqui­nes entra­ran al parc Joan Miró de Bar­ce­lona per ins­tal·lar l’ofi­cina tècnica de les obres d’ampli­ació de l’L8 dels FGC. Dilluns, a les nou del matí, es tro­ba­ran amb una mani­fes­tació dels veïns que, des de fa mesos, s’opo­sen a aques­tes actu­a­ci­ons i dema­nen bus­car alter­na­ti­ves per no haver de mal­me­tre el parc. És la lluita de David con­tra Goliat, perquè l’admi­nis­tració –amb raons tècni­ques– no ha pogut aten­dre les peti­ci­ons veïnals i ha optat final­ment per tirar pel dret. Però, dels més de 170 arbres que s’havien de talar de l’única pineda que hi ha al barri, la mobi­lit­zació veïnal n’ha sal­vat una cin­quan­tena, que podran seguir fent ombra –la poca que quedi– fins que, una vegada aca­ba­des les obres, es pugui tor­nar a plan­tar pins. No, els veïns no han pogut parar les exca­va­do­res, ni fer moure l’ofi­cina tècnica cap a una altre ubi­cació, però han sal­vat cin­quanta arbres. Aquest és el poder que tenen les asso­ci­a­ci­ons de veïns, un poder i un deure, perquè, de fet, el paper del ciu­tadà també ha de ser vigi­lar de prop l’admi­nis­tració i fer-la moure’s. Avui són cin­quanta pins, però fa anys va ser el cobri­ment de la Gran Via a Sant Martí o el com­promís de Glòries. Si ho volen, els veïns són pode­ro­sos.