El català, una ensopegada contínua
Només fa 10 dies, en aquest mateix espai de l’editorial, ens fèiem ressò del darrer informe de la Plataforma per la Llengua, que una vegada més constatava la situació d’emergència, gairebé permanent ja, del català. Ara han estat les proves de competències bàsiques als escolars dels últims cursos de primària i secundària les que novament, i per enèsima vegada, fan un retrat del problema. El català continua a l’UCI i l’estabilitat dins l’estat crític només se li pressuposa. Les proves de competències, malgrat una millora general en la majoria de matèries avaluades –com ara la competència matemàtica i ciència o el castellà–, han registrat a 4t d’ESO la pitjor nota en català des del 2013. Entremig d’aquests dos termòmetres sobre la salut del català, i només dos dies després de fer-se públic l’informe de la Plataforma per la Llengua, el TSJC va anul·lar cautelarment el decret de règim lingüístic que el govern havia aprovat al maig. El decret havia d’assegurar el blindatge de la immersió lingüística a les escoles i protegir-la de la ingerència dels tribunals, si més no fins que el Tribunal Constitucional dicti la sentència definitiva i doni un respir o dinamiti del tot la immersió.
Que el català empitjori en el segon tram de l’ensenyament obligatori és preocupant, i molt. Té a veure, és clar, amb la davallada de l’ús social del català i no pot ser l’escola la “culpable” i la responsable d’aquest problema persistent. Que el català és lluny de ser la llengua normal del país ho veiem cada dia quan anem al supermercat i no podem llegir les etiquetes dels productes en català, i tampoc els prospectes dels medicaments i no tenim la seguretat que el metge ens entendrà en català, o que el cinema que consumim serà prioritàriament en català, o que ens entendran en entrar en un bar i demanar un tallat. Però el primer lloc on els infants han de palpar i viure la normalització de la llengua, que el català és l’idioma del país, és l’escola. I cal ser exigents i fer de la llengua una prioritat de país en tots els àmbits i amb el desplegament de totes les polítiques i els recursos necessaris, començant per l’ensenyament. Hem de perseverar per suplir la defensa que en faria un estat que no tenim.