Mala setmana de res

La ultradreta ha passat una mala setmana. L’ha passada al País Valencià, i l’ha passada a la casa dels veïns de dalt, i també a la casa dels veïns de baix i del costat. Diumenge van salvar bé els mobles a la Catalunya Nord, on fa anys que hi tenen un bé de Déu de votants, però varen ser tercers a França, quan esperaven la victòria. El front d’esquerres va aturar el cop. De dimecres a divendres el mateix Abascal els ha fet la pell en cinc governs autonòmics en què Vox participava a Espanya. En unes comunitats els consellers han fet bondat, han seguit les ordres i han sortit dels governs que compartien amb el PP. En d’altres han desafiat Abascal, han estripat el carnet de Vox i s’han quedat a la poltrona. De moment això que tenen i després ja decidiran si han d’acostar-se a l’ombra de Feijóo o a l’ombra d’Alvise Pérez. Una mala setmana per a la ultradreta sempre va bé, però no cal fer-ne un gra massa. Al contrari. No hi veig cap crisi. Ni a Espanya ni a França. La dretanització va com una moto, per a uns veïns i per als altres. A Espanya, si tenen alguna crisi és de creixement! I a França, el front d’esquerres ho ha aturat ara, però el creixement és imparable si tot el que saben fer són fronts d’esquerres al darrer moment. Al cap i a la fi una cosa és l’expectativa de victòria que s’havia predicat i l’altra, la realitat. Els de Le Pen han passat de 89 a 143 diputats, un 60% de creixement. Una mala setmana no és res quan vas com un tro.