Un barri de Farners
Les famílies es coneixen des de fa anys i panys i això ha teixit una gran complicitat d’afecte entre elles
El Masserres, a Santa Coloma. Una urbanització de gent tranquil·la i civilitzada. Un veïnat que, mutatis mutandis, podria ben casar amb aquella definició espriuana d’un poble de “nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica [en civilitat], lliure, desvetllada i feliç”. Hi impera la netedat –que no l’asèpsia perepunyetes–, un acceptable silenci, fruit de la voluntat de no xeringar-se entre cases i una vida amable de carrer amb algun àpat de festa col·lectiva i tertúlies espontànies davant d’aquesta casa o d’aquella altra, on, per descomptat, s’arregla el món. Les famílies es coneixen des de fa anys i panys i això ha teixit una gran complicitat d’afecte entre elles. Ja fa uns quants anys, van detectar els primers curtcircuits de tranquil·litat a causa de robatoris regulars. Rauxa o seny? Com reaccionem? Abans que res, contenció i prudència. Res d’iniciatives de Far West, de baga escorredora lligada a la branca d’un arbre. Van estimar-se més crear un dels primers grups de WhatsApp veïnals. Una representació va anar a parlar amb els cossos policials perquè entenguessin les característiques urbanes del barri, que es troba al límit del terme municipal habitat i, doncs, exposat a visites no detectables. De tot plegat en va sortir una bona col·laboració ciutadana que van agrair tant els mossos i municipals com el veïnat. Des d’aleshores, consolidada ja la dinàmica i sense ser perepunyetes ni massa malfiats de tothom, els veïns s’avisen entre ells si detecten moviments estranys. En cas de confirmar-se, truquen ràpidament a la policia, tal com els van aconsellar de fer a la comissaria. Passa, però, que des de fa un temps les visites s’han incrementat. Fa uns dies, un tipus (de nacionalitat inequívoca) va entrar a robar amb tota la patxorra a diversos jardins i garatges amb la consegüent estupefacció dels propietaris. Gràcies al sistema d’avisos entre ells, la policia municipal va arribar de seguida i va poder identificar el lladregot. –“Hem fet el que havíem de fer”, van dir els agents als espantats veïns. El que havien de fer es veu que era aturar-lo, demanar-li què feia per allà i deixar-lo marxar xiulant... Algú va deixar escrit que els gendarmes sempre van de dos en dos, com la llei i la injustícia. En aquest cas, els veïns obeeixen la llei però han de carregar també amb la injustícia d’aquesta mateixa llei, tan inoperant?
