Premi al foment del turisme o a la mediocritat?

Quan s’acabava l’estiu, era per a mi guaridor pujar el cap Gros i, des d’allà dalt, deixar que m’envaís la mar. Humilment, a ella li pregava, per agrair-li l’acolliment que m’havia dispensat en la meva estada. Em mirava amb dolcesa i em besava amb les tendres carícies d’un garbí de capvespre amainant. I mentre el sol minvava, a poc a poquet, en silenci, baixava vorejant el rec de Fanals, ple d’aquella immensitat, reconfortat amb una força renovada per afrontar els nous reptes. No sé quin nom donar-hi, a aquesta barreja estranya de goig, esperança i llibertat que tan bé em feia. El que sí que sé, però, és que no estava mercantilitzada. Avui, malauradament, tot ho està: el mercat ho envaeix tot, i sempre és la natura qui paga els plats trencats. M’entristeix, doncs, que doneu premis a l’Ajuntament de Palamós per haver clenxinat el cap Gros amb un nou traçat de camí de ronda monòton i avorrit en lloc d’imposar sancions pel fet de continuar frenèticament edificant i destruint capital natural i vida a la platja de la Fosca!