Som 10 milions
Mataronismes
AMataró han coincidit en el temps, o gairebé, dues celebracions que han unificat la ciutadania i l’han transformada, encara que sigui durant uns dies, o unes hores, en part d’un mateix tot. Reconec que no soc pas gran coneixedora ni seguidora de les festes majors ni de la simbologia que les acompanya, però el cas de la capital del Maresme amb determinats objectes vinculats a Les Santes és digne de contemplar. I d’estudiar. Parlo de la programació d’actes que s’han organitzat darrerament al voltant de les campanes de la basílica de Santa Maria i que les han convertit en autèntics elements de culte. Els instruments han estat sotmesos a un procés de restauració, i la Carme ha retornat nova de trinca a temps per fer els repics de festa major amb un toc que, diuen els entesos, recuperarà el que feien els campaners fins al 1927. S’espera la mateixa expectació que es va crear quan van ser retirades del campanar, quan han estat exposades dins de la basílica perquè tothom les pogués contemplar i quan van tornar al seu lloc fa dies, en espera de tornar a protagonitzar el seu moment d’èxit. Deia, però, que a les campanes els ha sortit un competidor que no esperaven i que forma part d’una jove fornada de mataronins i mataronines criats lluny del centre, però que senten la ciutat com a pròpia i que la llueixen amb l’orgull de ser-ne fills. La nit de diumenge, entre moltes altres celebracions, un noi de 17 anys acabats de fer va ser proclamat millor jugador jove de l’Eurocopa i es va convertir en tota una promesa del futbol. Es diu, per si encara queda algú en aquest país que no ho sàpiga, Lamine Yamal i és veí del barri de Rocafonda de Mataró. Yamal s’ha convertit, en un tres i no res, en ambaixador del municipi i l’ha col·locat en el mapa a partir de la radiografia que han fet del noi els mitjans de comunicació. Entre d’altres, han descobert que el gest que fa amb les mans, el número 304, correspon al codi postal del seu barri i diumenge, els milions d’aficionats van poder veure com es lligava a la cintura una bandera blava amb una creu vermella, la bandera de Mataró. Al municipi, una pantalla gegant al parc Central reunia 5.000 persones a peu dret corejant el seu nom. Campanyes de màrqueting com aquesta són d’agrair, i sobretot quan vinculen l’èxit i la fortuna a un jove sorgit d’un entorn que el mateix alcalde de la ciutat qualifica de “complex”. Rocafonda és un barri amb un elevat índex d’immigració, on gairebé la meitat de les famílies estan en risc de pobresa i on les actuacions policials són habituals. Un barri assenyalat que ha sumat inversions amb els anys per recosir velles ferides de convivència, però que en necessita més per superar l’estigma que arrossega. Les campanes i Lamine Yamal són dues cares d’una Mataró plural, i també fragmentada, que evoluciona i que busca nous referents, en el passat i en el present, per garantir allò tan difícil de trobar com és el sentiment de pertinença.