AP-7

Si aquests dies de vacan­ces no sabeu com dis­treure-us, us pro­poso una acti­vi­tat immer­siva que de tan rea­lista fa esfe­reir. Es tracta d’una experiència vin­cu­lada al món del motor. No cal ser un fri­qui dels cot­xes d’època ni con­duir un dels pro­to­tips més exclu­sius per gau­dir-ne. Es tracta només d’haver-se de des­plaçar en cotxe, sigui l’hora que sigui, per l’AP-7. Sí, ho esteu lle­gint bé. Durant aquests dies d’estiu l’auto­pista AP-7 deu ser un dels espais més tran­si­tats de la demar­cació de Girona. És difícil pas­sar-hi en direcció nord o sud i no tro­bar-se amb tres o qua­tre car­rils (segons el tram) plens de gom a gom, o direc­ta­ment viure una acti­vi­tat immer­siva bru­tal, per la seva rea­li­tat. Una hi con­du­eix envol­tada de cot­xes, cami­ons, fur­go­ne­tes, tràilers, auto­ca­ra­va­nes i motos de tota mena de naci­o­na­li­tats que tenen un tret comú: tots tenen pressa. I com que la impaciència i la urgència són la tònica domi­nant dels con­duc­tors, una s’acos­tuma a posar al límit la seves capa­ci­tats auto­mo­bilísti­ques per sobre­viure amb perícia a un expe­ri­ment que és massa sem­blant al Forza Hori­zon o al GT. Qui­nes són les habi­li­tats que desen­vo­lu­pes? Doncs esqui­var amb rapi­desa vehi­cles o rodes o ani­mals atro­pe­llats; acce­le­rar per avançar; fre­nar de cop per no xocar con­tra el tràiler que de sobte s’incor­pora al teu car­ril sense fer cas de cap senyal; des­co­brir que després de l’auto­ca­ra­vana hi havia la sor­tida que neces­si­ta­ves; esqui­var la moto que avança per la dreta o per l’esquerra fent esses sinu­o­ses per què enyora els revolts que es troba quan va a Cadaqués. I tot ho fas men­tre lle­gei­xes pla­fons en què t’avi­sen que no t’atu­ris, que et roben. Amb tot això, real­ment algú paga per anar a una expo­sició immer­siva o per jugar a un vídeo joc en línia?. L’AP-7 és molt millor, on vas a parar! I a més és gra­tis i té més risc, per què si hi afe­giu que en alguns trams el ferm és ines­ta­ble l’experiència pot ser memo­ra­ble de per vida i no pre­ci­sa­ment per al con­duc­tor. Així que ani­meu-vos a pro­var-ho i ja m’ho direu. No sigueu ran­cis i no tin­gueu aque­lla nostàlgia que es resu­meix amb “quan pagàvem, anàvem més segurs”. No, i ara! Ara, i sense pagar, l’AP-7 és el lloc ideal per gau­dir aquest estiu (i amb aire con­di­ci­o­nat indi­vi­du­a­lit­zat!)... perquè l’impor­tant, com deia aquell, no és arri­bar, és el viatge. Bé, a l’AP-7, arri­bar també.