Mesells

La notícia de dimarts sobre l’incre­ment dels con­trols que farà l’Ajun­ta­ment de Girona per evi­tar que la gent deixi la brossa fora dels con­te­ni­dors m’ha por­tat de seguida al dic­ci­o­nari de sinònims a la recerca de la paraula adi­ent per titu­lar aquest arti­cle. He anat a la paraula tos­sut per mirar de tro­bar la que més encaixa amb l’acti­tud de deter­mi­nats ciu­ta­dans que ha por­tat l’admi­nis­tració a pren­dre aquesta decisió i hi he tro­bat, entre altres: rebec, repa­tani, recal­ci­trant, indòcil, obtús, capar­rut, indis­ci­pli­nat, rebel i, final­ment, marrà. He que­dat parada del munt de parau­les que ofe­reix el dic­ci­o­nari per defi­nir l’obs­ti­nació, però –més enllà de la cara ama­ble de la tos­su­de­ria– hi ha acti­tuds per­sis­tents que no ho són gens, d’ama­bles, i, con­sul­tat l’Alco­ver Moll, n’he tro­bat una altra que la meva mare feia ser­vir sovint i que per la seva pre­cisió ha estat l’esco­llida: mesell.

Explica la Núria Astorch en la seva crònica que l’Ajun­ta­ment de Girona ha inten­si­fi­cat el con­trol per san­ci­o­nar qui deixa les escom­bra­ries –que no bas­sura, com es torna a sen­tir, incom­pren­si­ble­ment– fora dels con­te­ni­dors. Cada cop és més habi­tual tro­bar a la seva vora –al meu car­rer és cada dia– tota mena de res­tes que algú hi deixa sense cap mira­ment. En un altre cèntric car­rer de Girona on hi ha un edi­fici antic que algú ha anat bui­dant ha cal­gut avi­sar l’Ajun­ta­ment dues vega­des per l’acu­mu­lació de dei­xa­lles –un vàter inclòs– al cos­tat del con­te­ni­dor groc per ser més exac­tes, que impli­ca­ven un risc per la cir­cu­lació dels vehi­cles. Que jo sàpiga, ningú no se’n va fer res­pon­sa­ble ni va ser iden­ti­fi­cat, mal­grat haver actuat a la llum del dia i amb total indi­ferència; ans al con­trari, es van reti­rar les dei­xa­lles d’urgència a cost zero per als infrac­tors. En un moment d’incre­ment de les taxes, d’imple­men­tació del porta a porta i de l’esforç que sig­ni­fica per als ciu­ta­dans el seu com­pli­ment, és abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble que l’admi­nis­tració es mos­tri infle­xi­ble amb els rebecs. El que no tinc gens clar és que se’n surti ni de vigi­lar ni de san­ci­o­nar. Els mesells que no accep­ten les nor­mes de la comu­ni­tat, a qui se’ls en fot el pla­neta, el canvi climàtic i la nos­tra super­vivència, són, segons l’Alco­ver Moll, “insen­si­bles als cops i atu­rats d’ente­ni­ment”.