Sense acords no som res

Les elec­ci­ons del 12 de maig estan pale­sant la manca d’acord polític a Cata­lu­nya. Un país tan divers i plu­ral en pen­sa­ments de tot tipus, sense acords no és res. El resul­tat aritmètic reque­ria acords gai­rebé imme­di­ats la mateixa nit elec­to­ral, i dos mesos més tard no se’n veuen enlloc. Abans del 12-M, govern i opo­sició coin­ci­dien que Cata­lu­nya havia d’anar per feina per pal·liar afers com el de Roda­lies, les des­sa­li­nit­za­do­res, l’aero­port, el futur del turisme, el de l’agri­cul­tura i tants altres, que han pas­sat de ser urgents a poder espe­rar que hi hagi uns acords que cada cop es veuen més llu­nyans. Val a dir que la justícia, en con­cret el Tri­bu­nal Suprem, tam­poc faci­lita res men­tre no s’apli­qui del tot i per a tot­hom la llei d’amnis­tia que va apro­var el Congrés dels Dipu­tats.

No hi ha acord i podem estar tant davant d’una inves­ti­dura com d’una repe­tició elec­to­ral. S’ha creat un temps d’incer­tesa que no pot ser bo per a ningú. Un Par­la­ment atu­rat, amb 135 dipu­ta­des i dipu­tats, alguns d’ells amb ganes de men­jar-se el món, tot espe­rant que des de les altu­res es pren­guin deci­si­ons per des­en­ca­llar la situ­ació. Inves­ti­dura o elec­ci­ons, no hi ha res més. Una deter­mi­nació que costa massa temps de pren­dre.

Curi­o­sa­ment, aquesta set­mana es produïa un acord del vui­tanta per cent de l’arc par­la­men­tari per vetar Vox i Aliança Cata­lana. Són con­si­de­ra­des for­ces d’extrema dreta. Des que el Par­la­ment es va cons­ti­tuir, el 10 de juny, el PSC, ERC, Junts, els Comuns i la CUP volen limi­tar el pro­ta­go­nisme de l’extrema dreta. També el pre­si­dent del Par­la­ment, Josep Rull, farà callar els dis­cur­sos en con­tra dels drets humans, siguin inde­pen­den­tis­tes o siguin espa­nyo­lis­tes.

El debat està ser­vit. Vox i Aliança Cata­lana avi­sen que han estat votats i que no els faran callar. Alerta, que entre els uns i els altres no els vagin engran­dint en vots en unes noves elec­ci­ons.