“Fer-se amic de l’enemic”?

Discrepo totalment d’aquesta frase, ja que si en algun moment de la teva vida algú t’ha atacat verbalment o menystingut, doncs serà millor no fer-se amic d’un personatge sense escrúpols ni sentiments i posar una barrera ben gruixuda perquè els seus dards no et puguin arribar; així mateix, l’únic contacte hauria de ser només un cop amunt amb el cap d’adeu i bon vent. Ara bé, si tu mateix ets el teu propi enemic, en aquesta situació sí que convé ser-hi amic, abraçar i cooperar amb el teu propi enemic perquè els enemics externs no puguin treure el pitjor de tu ni donar-los el poder sobre tu. Segons la meva experiència, és necessari fer-se amiga de l’enemic que portes a dins, ja que això t’ajudarà a prevenir desastres, reaccions maldestres i que et fereixin els enemics de fora. Tot és qüestió de voluntat, consciència i ganes de desempallegar-se del rol de víctima que molts de nosaltres portem enganxat a l’inconscient.