Opinió

Turisme. ‘Overbooking’, 1

Als anys seixanta i setanta del segle XX, els hotels tenien per corrent vendre més llits dels que en realitat hi havia a l’establiment

Durant dos estius de 50 anys enrere, vaig fer de recep­ci­o­nista en un hotel de grans dimen­si­ons d’aquesta costa, lla­vors i ara turística. Com que som en plena sai­son, par­la­rem d’algu­nes curi­o­si­tats d’aquest negoci tal com es podia prac­ti­car a prin­ci­pis dels setanta del segle pas­sat. Al poble, el coman­da­ment de la poli­cia local l’exer­cia un, diria que ser­gent, posseït per una debi­li­tat que mal­dava per exer­cir: la que la cor­recció social en fa dir ser molt fal­di­ller. Quan se li pre­sen­tava l’ocasió copu­la­tiva –a vega­des de preu–, tot i que després un con­si­de­ra­ble polític, segons la brama pro­vin­cial, cantés les excel·lències dels aco­bla­ments prac­ti­cats al seient de dar­rere dels Simca 1000, l’agent con­si­de­rava que com una habi­tació amb porta que tan­qui, matalàs i llençols nets no hi ha res. Però, és clar, amb la dona i les cri­a­tu­res a casa, on tro­bar el llit peremp­tori de forma dis­si­mu­lada i ràpida? D’altra banda, als anys sei­xanta i setanta del segle XX, els hotels tenien per cor­rent ven­dre més llits dels que en rea­li­tat hi havia a l’esta­bli­ment per tal que, com que sem­pre algú fallava, no que­des­sin mai mata­las­sos deso­cu­pats: l’estratègia cone­guda com a over­bo­oking. Però, a vega­des, amb el trans­fer es pre­sen­tava tot­hom i calia resol­dre la sobre­venda com fos. El meu hotel va tro­bar una fórmula, pac­tada amb l’esmen­tat ser­gent, basada a ajun­tar la fam i les ganes de men­jar. En pri­mer lloc, es pre­nien les dades de cli­ents avui dits sin­gle males, nois joves aca­bats d’arri­bar, tants com l’over­bo­oking exigís i, en lloc de por­tar-los a les habi­ta­ci­ons, se’ls con­vi­dava a pren­dre cer­ve­ses a dos o tres bars con­cer­tats. Les claus ja els les faci­li­ta­rien al ves­pre quan tor­nes­sin. Al cap d’unes hores, els mallals de cer­vesa i san­gria que havien inge­rit a compte de l’hotel i de la seva but­xaca els solien empènyer a les ine­luc­ta­bles escan­da­le­res pre­vi­si­bles; lla­vors, es trac­tava que la bri­gada, com al far west, els detingués i els portés a dor­mir la mona a la caserna. Calia que la batuda fos del mateix nom­bre (o supe­rior) al de llits que l’hotel neces­sités alli­be­rar per, de moment –demà, ja en par­la­rem–, poder allot­jar els altres nou­vin­guts –famílies, gent gran... El cer­cle es tan­cava amb l’hotel garan­tint al ser­gent una habi­tació del ser­vei per prac­ti­car la lubri­ci­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia