Lligats de peus i mans

Ara que la sequera ha donat un res­pir a la soci­e­tat cata­lana, apa­rei­xen més núvols que difi­cul­ten poder avançar econòmica­ment. El dèficit fis­cal s’incre­menta, les inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res arri­ben amb comp­ta­go­tes i les pimes cada dia tenen més difícil dema­nar crèdits satis­fac­to­ris per la falta de com­petència bancària, un fet que es podria agreu­jar ara que Banc Saba­dell podria ser engo­lit per l’opa hos­til del BBVA. I les dar­re­res set­ma­nes ha apa­re­gut un petit exèrcit que dis­para amb pis­to­les d’aigua als turis­tes men­tre pre­nen una cer­vesa com a senyal de pro­testa per la mas­si­fi­cació de visi­tants que viu sobre­tot Bar­ce­lona. En vista d’aquests entre­bancs, i amb un govern de la Gene­ra­li­tat en fun­ci­ons, fa la impressió que la situ­ació econòmica encara resis­teix prou bé men­tre es tenen les mans engri­llo­na­des i els peus lli­gats a una bola de ferro per poder avançar.

No par­laré de cons­pi­ra­ci­ons orga­nit­za­des exter­nes, però sovint hi ha fets que podrien pro­vo­car aquesta sen­sació. Quan es posa sobre la taula la millora del finançament per a Cata­lu­nya, i més quan hi ha estu­dis seri­o­sos que situen en 22.000 mili­ons d’euros el dèficit fis­cal, és a dir, que l’Estat rep mili­ons d’euros d’impos­tos de casa nos­tra que després no es tra­du­ei­xen en un retorn d’inver­si­ons, alguna cosa no fun­ci­ona prou bé. I quan es diu que això cal repa­rar-ho, els governs de La Mon­cloa direc­ta­ment se te’n riuen a la cara. L’exe­cució pres­su­postària real cata­lana és un altre escàndol. Com pot ser que històrica­ment la mit­jana exe­cu­tada es mogui a l’entorn del 60% quan la Comu­ni­tat de Madrid oscil·la entre el 115% i el 140%? I això no és una opinió d’un peri­o­dista pot­ser afec­tat per l’onada de calor d’aquests dies, sinó que hi ha ins­ti­tu­ci­ons i patro­nals que així ho cer­ti­fi­quen. A tall d’exem­ple, el pre­si­dent de Foment del Tre­ball, Josep Sánchez Lli­bre, ha anun­ciat aquesta set­mana que Cata­lu­nya té un dèficit d’inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res de 42.500 mili­ons d’euros des del 2009, una xifra que repre­senta un 2,2% del PIB. La patro­nal, que pre­ci­sa­ment no es pot qua­li­fi­car de frívola, con­si­dera que aquesta falta d’inver­si­ons posa el país “en una situ­ació deli­cada perquè repre­senta una pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat del tei­xit pro­duc­tiu català i resta capa­ci­tat econòmica, benes­tar i qua­li­tat de vida als cata­lans”. Altres ins­ti­tu­ci­ons com ara Pimec i la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona també es mouen en aquesta línia.

En la llarga crisi del 2008-2013 van des­a­parèixer una desena de cai­xes d’estal­vis a Cata­lu­nya. Segu­ra­ment alguna de les quals no estava ben ges­ti­o­nada. Però al final els grans per­de­dors d’aquell canvi de pano­rama van ser els cli­ents i empre­sa­ris perquè va caure en picat la com­petència. Ara, amb l’ope­ració plan­te­jada pel BBVA, encara s’agreuja més aquesta garan­tia d’elecció finan­cera. Per més que la CNMC posi con­di­ci­ons o com­pro­mi­sos al gran banc espa­nyol, és evi­dent que Cata­lu­nya viu en una mena de mono­poli con­tro­lat per poquíssi­mes enti­tats finan­ce­res. És per això que el govern català, els agents econòmics i soci­als i sobre­tot el món empre­sa­rial s’han de revol­tar per impe­dir la des­a­pa­rició de l’enèsim banc que té la seva essència al mer­cat català.

Per aca­bar-ho d’ado­bar, ara es declara la guerra al turisme que visita Cata­lu­nya. És evi­dent que aquest sec­tor ha tocat sos­tre al Prin­ci­pat i molt espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona. Però decréixer sense seguir un pla con­sen­suat pot afec­tar els més vul­ne­ra­bles amb la con­següent pèrdua de llocs de tre­ball. De fet, ningú qüesti­ona la importància del turisme en l’eco­no­mia cata­lana i a l’Estat espa­nyol, que repre­senta a l’entorn del 12% del PIB. Que cal tro­bar solu­ci­ons per reduir la inten­si­tat en deter­mi­nats bar­ris i car­rers és evi­dent, però també és cert que als par­tits polítics i al govern no se’ls sent par­lar gaire del nou model per a aquest sec­tor i la manera de ree­qui­li­brar l’acti­vi­tat si es redu­eix el nom­bre de visi­tants sense cap pla alter­na­tiu. Molts pot­ser ja no recor­den la Bar­ce­lona grisa, dei­xada i poc tran­si­tada d’abans de la cele­bració dels Jocs Olímpics del 92.

Davant d’això, la Gene­ra­li­tat hau­ria de ser cons­ci­ent que men­tre el govern de l’Estat no es pren­gui seri­o­sa­ment la reducció del dèficit fis­cal i s’injec­tin les inver­si­ons que toquin en funció del pes en el PIB i la població, no hau­ria de col·labo­rar en la seva gover­na­bi­li­tat. I des d’aquí, sens dubte, cal més pre­o­cu­pació i més estudi per apli­car un model econòmic ade­quat que faci pos­si­ble l’equi­li­bri entre el crei­xe­ment i el benes­tar de la gent.