El voraviu
Regenerador que regeneri
Temo que Sánchez busca com enviar cent milions més als mitjans amics
A finals d’abril, ja fa quasi tres mesos, Pedro Sánchez es va tancar cinc dies a meditar a Moncloa i va reaparèixer amb el conte a la vora del foc del fangar en què vivim i de la regeneració necessària. Dimecres passat va anar al Congrés dels Diputats i va tornar a dir quatre generalitzacions sobre la qüestió i va anunciar que treballarien en un cos legal per aixecar la dignitat de la comunicació i el periodisme. Que déu ens agafi confessats! La lletra menuda i no tan menuda l’ha encarregada als ministres Bolaños i Urtasun. De fet, dimecres, amb prou feines va arribar a anunciar el que des de Europa ja s’ha dit fa uns mesos i que serà obligatori a tota la Unió el 2025. Els mitjans de comunicació hauran de deixar clar qui n’és el propietari i hauran d’explicar quins diners públics reben i de quines administracions els arriben. Jo no hi tinc inconvenient; ja ho he fet més d’una vegada i d’aquí uns dies ho faré de manera fixa. Però seria més lògic que cada administració expliqués cada any quants diners dona, a qui, per quins conceptes i sumats els de totes les administracions. L’única cosa diferent que hem sentit és que dedicarà cent milions d’euros a ajudar els mitjans de comunicació en el seu proces de digitalització, anunci que put a cremat des del mateix moment que el fan. Ara, ajudes a la digitalització? Una vegada, només? O anualment, a l’estil de les subvencions “per projectes” de la Generalitat? Quins forats s’han de tapar?
