Les banyistes de Courbet

A l’Ombres d’ahir explico que Suzanne Vala­don va haver de cobrir amb unes fulles els geni­tals del cos repre­sen­tat del seu amant, André Utter, a L’estiu o Adam i Eva per poder exhi­bir el qua­dre al Saló de Tar­dor de París l’any 1920: quin escàndol que una dona pintés nu un home! Vala­don, que havia posat nua per a diver­sos pin­tors, no va haver-se de tapar com a Eva. Tan­ma­teix, en dei­xar de ser mitològica per fer-se rea­lista i fins quan va esvair-se el rea­lisme, la repre­sen­tació de la nuesa feme­nina va pro­vo­car altres escàndols en salons de pin­tura al segle XIX i part del XX. També, des d’un altre punt de vista, ha sus­ci­tat refle­xi­ons sobre la mirada mas­cu­lina amb què major­ment s’han repre­sen­tat els cos­sos de les dones. Pen­sant una mica en això, se’m va fer evi­dent una temàtica pictòrica molt esti­uenca: les banyis­tes, que, com si reflec­tis­sin nous cos­tums i noves con­cep­ci­ons de la pin­tura, van apa­rei­xent sense ser nim­fes des de mit­jan segle XIX. Hi ha tan­tes banyis­tes pin­ta­des que n’hi hau­ria per fer una sèrie d’Ombres. Només n’esmen­taré algu­nes, començant per les de Gus­tave Cour­bet: dues dones cam­pe­ro­les enmig d’una vege­tació bos­cosa vora un rie­rol. Una figura, dreta, està nua, però d’esquena, i es cobreix part de les cui­xes amb una roba blanca: acaba de sor­tir de l’aigua. No se sap si l’altra, asse­guda, comença a des­ves­tir-se o s’està aca­bant de ves­tir. La dona nua és robusta, pin­tada amb rea­lisme, sense ide­a­lit­zació ni excusa mitològica. Els visi­tants del Saló de París del 1853 van con­si­de­rar-ho una vul­ga­ri­tat: encara més perquè la pin­tura és de grans dimen­si­ons. A les banyis­tes de Cour­bet, que són al Museu Fabre de Mont­pe­ller, tant els fa: en un dia calorós d’estiu, es refres­quen ben con­ten­tes.