Les banyistes de Malèvitx

Seria millor que aquestes ombres anessin il·lustrades i que, pel que fa al fil de la representació pictòrica de les banyistes, es reproduïssin les obres a les quals faig al·lusió? Em sembla que no. El desig és, fent que d’alguna manera es vegin sense voler i sobretot poder-ho fer del tot, suscitar-ne el record, convidar a mirar-les o, si és el cas, a descobrir-les. En fi, per no allargar-me més amb aquest tema estiuenc, les últimes banyistes (havent-n’hi tantes altres de pintades) a les quals em referiré són unes de Kazimir Malèvitx (1879-1935), l’artista suprematista (abstracció geomètrica) que va pintar un quadrat negre sobre fons blanc i després un de blanc sobre blanc. El primer al 1915 i, el segon, al 1918, quan ja havia tingut lloc la revolució soviètica, a la qual van donar suport tants d’avantguardistes que, com el mateix Malèvitx, desprès van patir la repressió política i la imposició del realisme socialista per part del règim estalinista. Allò que m’ocupa són les tres banyistes que, abans de decantar-se cap a l’abstracció més radical, Malèvitx va pintar l’any 1908 amb un paisatge de fons (un riu de blau lilós, com el cel, uns arbres amb verds i ocres) post-impressionista que remet a Cezanne. Si aquest va fer-se present ahir amb la figuració geomètrica de les seves banyistes, les de Malèvitx, mantenint una silueta força clàssica, estan pintades completament de blanc amb diversos matisos. Aquella carnositat sensual de tantes banyistes pintades (mostrades de manera que fan sentir que les espiem en un moment de plaer viscut en un ambient idíl·lic) desapareix en tres figures fantasmals, totes dretes: dues de front que no sabem si ens miren i una d’esquena que deu mirar l’aigua. És estrany i atraient, fins hipnòtic.