Som 10 milions
La vida, a escena
Podria semblar contradictori, però enfrontar-se al repte de sortir a un escenari ha ajudat set dones i un home a superar situacions emocionals difícils. Pors, dols, inseguretats, baixa autoestima..., emocions que dificulten la seva vida quotidiana i a què han fet front a través del grup de teràpia artística del CAP Igualada Nord.
L’obra de teatre de creació col·lectiva es titula Gent diversa, diversa gent, i ha estat escrita i interpretada pels vuit integrants del grup, que també han ideat el vestuari i l’escenografia. La responsable del projecte és Alícia Zamora, professora de teatre i integradora social del CAP Igualada Nord. Zamora explica que els membres del grup “despullen la seva ànima i es deixen veure tal com són”. I és que l’obra pren com a punt de partida les seves pròpies vivències, que han plasmat en escenes en què la soledat, la inseguretat, les obligacions diàries o les relacions personals són les protagonistes. I de tot se n’acaba sortint amb l’ajuda dels altres.
Ho sap bé la Manoli, “la iaia del grup”, com ella mateixa explica somrient. “He passat una època molt difícil, de depressió, i quan surto d’estar amb el grup surto com nova, i això m’ha fet aixecar”, explica. Sent la més veterana, la seva veu de l’experiència també ha ajudat “algunes vegades” a tirar endavant els companys de grup. I afegeix: “I quan ho he necessitat també m’han ajudat a mi.” Tota una família, com no dubten a definir el grup molts dels seus membres.
La directora del CAP Igualada Nord, Eva Torres, reconeix que “al principi són reticents quan els ho proposes a la consulta”. De fet, alguns dels membres del grup reconeixen que han passat del no rotund inicial a saltar a l’escenari. És el cas de la Maria: “No sé si és per timidesa o per falta de memòria, però vaig dir que no des del primer moment. Però cap a la meitat ja em vaig dir que havia de seguir.”
Per Alícia Zamora, aquesta és una de les victòries del projecte, l’evolució positiva que tots junts han viscut durant aquests sis mesos, acompanyats també per una psicòloga del centre. Més enllà de l’èxit de la representació, per Zamora “l’ideal d’això és que gaudeixin del procés, no tant del resultat”. La directora del CAP afegeix més beneficis de l’activitat, com són estimular la memòria i la concentració, fer activitat física i crear xarxa entre els seus membres.
La iniciativa s’inscriu en el que s’anomena prescripció social, una tendència que, per la directora del CAP, busca “desmedicalitzar les pors i els petits malestars del dia a dia. Hem interioritzat que tot necessita una pastilla i no és així”. Torres afirma que des del centre ja treballen per incentivar l’activitat comunitària a residències de gent gran i l’autonomia en les cures entre els infants a les escoles.
Després d’algun lapsus resolt amb un somriure i alguns companys xiuxiuejant línies de diàleg als altres, l’estrena va acabar amb una gran ovació més que merescuda, la medicina que realment necessitaven per continuar endavant.