Opinió

El factor humà

Un tros d’història en un tros de paper

Una exposició sobre el món dels procuradors mostra que fins al 1936 no hi va haver cap dona col·legiada

Fins i tot una expo­sició sobre el poc apas­si­o­nant món dels pro­cu­ra­dors de tri­bu­nals pot resul­tar interes­sant si el visi­tant no deserta i hi para atenció fins al final. Els pro­cu­ra­dors són una espècie estra­nya dins del món de la justícia, on els papers que hi inter­pre­ten uns i altres estan molt clars. En un judici tot­hom té clar que el jutge és qui mana i deci­deix, que a l’acu­sat li toca obeir, par­lar o callar, si aquesta és la seva decisió, que els tes­ti­mo­nis són els únics obli­gats a dir veri­tat, que els fis­cals acu­sen i els advo­cats defen­sen els interes­sos dels seus cli­ents.

I, entre uns i altres, els pro­cu­ra­dors què hi fan? Quina funció tenen aquests actors de la cosa jurídica si el tri­an­gle bàsic de la ins­ti­tució judi­cial ja queda defi­nit amb els tres eixos de jutge, acu­sació i defensa? Per enten­dre bé la funció dels pro­cu­ra­dors cal anar al pinyol del dret, que no és altre que la llen­gua lla­tina, ori­gen de tot ple­gat. D’aquesta manera, el mot pro­cu­ra­dor és la suma de la paraula curare, que vol dir admi­nis­trar, i el pre­fix pro, que dona com a resul­tat el sig­ni­fi­cat d’admi­nis­trar per un altre o davant d’algú altre.

Això fa un pro­cu­ra­dor, actuar en repre­sen­tació d’un ter­cer davant els tri­bu­nals. Ho explica molt clar, amb lla­ti­nisme inclòs, l’expo­sició Morando in arte, que durant tot l’estiu es pot visi­tar al vestíbul de la Casa de l’Ardi­aca, lloc habi­tual de les mos­tres que orga­nitza l’Arxiu Històric de la Ciu­tat, on es mos­tra mate­rial cedit pel Col·legi de Pro­cu­ra­dors. La funció dels pro­cu­ra­dors tenia un ple sen­tit en segles pas­sats, quan garan­tien als jus­ti­ci­a­bles que sem­pre hi hau­ria algú davant els tri­bu­nals repre­sen­tant els seus interes­sos, en un temps en què les comu­ni­ca­ci­ons eren difi­cul­to­ses. Avui dia la funció de garan­tir els drets con­ti­nua sent la mateixa però amb la infor­ma­tit­zació actual dels jut­jats, on qual­se­vol tràmit de qual­se­vol procés es fa pre­ment un botó d’ordi­na­dor, aquesta funció sem­bla haver per­dut sen­tit.

L’expo­sició per­met fer un viatge per la història de la pro­fessió, a través de docu­ments i uns tex­tos que per­me­ten con­tex­tu­a­lit­zar l’evo­lució i la seva rea­li­tat actual. El docu­ment més modern és del 1936 i és un paper que acre­dita que l’octu­bre d’aquell any Carme Illa­mola Pir­re­tas va ser la pri­mera dona a ins­criure’s al Col·legi de Pro­cu­ra­dors. Com ales­ho­res, i com en aquesta crònica fins aquest punt, havia manat sem­pre el gènere mas­culí: Advo­cats, pro­cu­ra­dors, jut­ges, acu­sats... Tots homes.

En aquest full de regis­tre hi consta que el 2 d’octu­bre de 1936 Carme Illa­mola va encar­re­gar el torn d’ofici al com­pany de col·legi Lluís Pla­nells. També hi consta que la seva adreça pro­fes­si­o­nal era un luxós pis al prin­ci­pal pri­mera del número 59 del paseig de Gràcia, al mateix xamfrà que l’hotel Majes­tic, i que el telèfon al qual res­po­nia era el 70442.

És una mos­tra més de fins a quin punt el sexe mas­culí ha arra­co­nat la dona en tot tipus de pràcti­ques pro­fes­si­o­nals i soci­als. També és l’evidència que en els últims anys la cosa s’ha girat com un mitjó i que en molts àmbits pro­fes­si­o­nals els greu­ges s’han cor­re­git en bona mesura, si bé encara cal fer molta feina en múlti­ples àmbits, com seria el ter­reny de la bretxa sala­rial. En el cas del Col·legi de Pro­cu­ra­dors s’ha pas­sat del fet inèdit de la col·legi­a­lit­zació d’Illa­mola Pir­re­tas el 1936 a asso­lir la plena pari­tat. És una bona tendència que cal pro­cu­rar no per­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.