El nedador Burt Lancaster

Potser tornaré a la pintura, però arriba el moment de referir-me a un cèlebre nedador literari, concebut per John Cheever l’any 1960, amb una versió cinematogràfica en què el personatge és encarnat per Burt Lancaster. El nedador (‘The Swimmer’), títol del conte i de la seva adaptació, se’m va fer present en veure les imatges finals del film (dirigit en principi per Frank Perry el 1968, tot i que les seves desavinences amb el productor Sam Spiegel van fer que l’acabés Sidney Pollack) en una magnífica exposició al CCCB, Suburbia, que explora una de les grans construccions del somni americà (la casa amb jardí i piscina, i un parell de cotxes al garatge, per viure tranquil·lament en família a prop de la naturalesa) exposant-ne les contradiccions i les ombres que, diluint la imatge idíl·lica, poden derivar cap al malson. En tot cas, un hipotètic paradís segregacionista (en l’àmbit social, ètnic i de gènere: les dones atrapades i inutilitzades en un món a part) de classes altes i mitjanes amb el perill de ser-ne expulsat si de l’èxit es passa al fracàs.

A les imatges finals d’El nedador, Lancaster, en banyador, arriba a una casa tancada, on s’hi esbossa la ruïna, sense poder-hi entrar. La pel·lícula comença mostrant un entorn natural fins que apareix Ned Merryl nedant a la piscina d’una casa on els seus habitants tenen ressaca. És un matí esplèndid d’estiu en un suburbi de classe alta de Connecticut. Merryl, home madur, vol lluir la seva energia i té una visió: pot nedar de piscina en piscina fins arribar a casa seva. Per donar compte de l’odissea d’aquest nedador demà remetré al conte de Cheever.