Opinió

La psicotrampa del tot gratuït

La gratuïtat dels serveis, d’oci i de béns provoca l’efecte pervers en la pèrdua del valor de les coses

Aquesta és la segona entrega d’estiu en aquest cas amb relació a la gratuïtat generalitzada de béns i serveis. L’estiu és també moment d’activitats gratuïtes. Des de fa anys hem entrat perillosament en la cultura del cost zero, passant de pagament a gratuïtat, a bons, salaris i ajuts lineals sens distinció de persones ni condició social. El bo cultural, la targeta gratuïta de Rodalies, les autopistes, el bo escolar i molts concerts d’estiu formen part d’aquest paquet. Tots patim les conseqüències de la gratuïtat, la de l’AP-7 o de la saturació de Rodalies Renfe. No es detecta gaire precarietat quan es tracta de concerts, menjar i beure. La distribució d’aquesta gratuïtat hauria de preocupar els polítics. Les famílies benestants reben més del 30% dels ajuts públics, mentre que les més necessitades no arriben al 12%. L’OCDE i el BCE alerten d’aquesta injustícia i demanen discriminació positiva i no l’aplicació lineal. Les mateixes fonts alerten que el risc de pobresa afecta un de cada quatre joves i hem de recordar la dependència familiar que tenen molts d’ells per l’accés a l’habitatge. Sembla, per tant, que patim una greu distorsió de les prioritats. La gratuïtat dels serveis, d’oci i de béns provoca l’efecte pervers en la pèrdua del valor de les coses. El parany és creure, erròniament, que les coses gratuïtes no ens costen. És una psicotrampa creure que allò gratuït acabi essent un dret prevalent, que no costa i que no té valor. És també una trampa psicològica creure que la novetat i la immediatesa fan necessari un producte. En el terreny de l’actualitat, i en moment de vacances, proliferen dues coses: les festes majors gratuïtes i l’accidentalitat i saturació de les autopistes, en aquest cas també gratuïtes. Mentre els nostres polítics no entenguin que s’ha de recuperar el valor dels productes fruit de l’esforç i del diner guanyat o estalviat, no tindrem solució com a societat avançada. Un exemple més per acabar. Es creu que un llibre que costa 30 euros és car i que un concert o quatre birres en un local d’oci nocturn, que costen el mateix, no ho són. Anem de precaris però no volem prescindir del plaer al preu que sigui. I si finalment la renda bàsica arriba als exclosos per la IA, aleshores i per tot plegat, algú estarà disposat a treballar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.