Un preacord amb interrogants

El preacord subscrit per ERC amb el PSC per convertir en president de la Generalitat Salvador Illa conté objectius històrics remarcables, com sortir del règim general fiscal, però els interrogants no aclarits sobre les garanties de compliment fan témer que tot pugui quedar en paper mullat. Sobretot perquè caldrien reformes legals del sistema tributari que no estan només en mans d’ERC i que requeririen majories al Congrés. Tenir la clau de la caixa per recaptar el cent per cent dels impostos és indiscutiblement un salt endavant important que satisfaria una reivindicació històrica i corregiria l’error que en el seu moment va cometre el pujolisme. I encara més si, tal com asseguren els republicans, això va acompanyat del blindatge real de la immersió del català a l’ensenyament i d’una reforma estructural que impedeixi una reculada en cas que el PP tornés al govern. Però el document fet públic ahir és molt poc precís pel que fa a l’execució efectiva dels acords o el càlcul de la quota solidària i, juntament amb el silenci del PSC, que només ha fet un breu comunicat, i del PSOE, que s’ha limitat a proclamar el seu aval, fa que es generin suspicàcies. L’executiva d’ERC ho juga tot a aquesta carta, segurament convençuda que així pot guanyar temps per recompondre’s de la crisi interna, un temps que davant una repetició electoral no tindria. Però tot plegat depèn del pronunciament de les bases, que divendres votaran i poden bloquejar l’acord impulsat per una cúpula precisament molt qüestionada des de dins. En aquest sentit, tot i la volada d’alguns punts, sobretot aquest concert econòmic solidari, crida l’atenció que si finalment es cedís la clau de la caixa no seria pas per posar-la en mans independentistes, sinó en mans d’un Illa que, a més, per voluntat dels mateixos republicans podria capitalitzar les conselleries encarregades de la llengua i dels impostos. És el que remarca el comunicat d’ahir de Junts. Tot plegat penja d’un fil que a nivell estatal és igualment prim i que en trencar-se provocaria també una repetició electoral de resultat incert. El PSOE tampoc tindrà fàcil la digestió del prea acord, com era d’esperar alguns barons ja s’han posicionat obertament en contra de cap tracte singular per a Catalunya.